Vilopriu: una agradable tarda d’estiu amb gust d’esperançadora tardor (Nota de Nou Cicle)

Vilopriu a posta de sol és sempre una experiència magnífica però si la tarda és d’estiu i la companyia i la conversa són grates aquesta esdevé inigualable. Això, de ben segur , és el que deuríen pensar les més de 450 persones que ahir van assistir en aquest petit poble del Baix Empordà a la cita anual de les ja tradicionals trobades ciutadanes d’esquerres organitzades per Nou Cicle amb l’hospitalitat del company Lluís Maria de Puig a Can Mallol . Amb assistència del President de la Generalitat i primer secretari del PSC el company José Montilla i els consellers Antoni Castells, Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Marina Geli i Mar Serna, però també amb desgràciades absències: un record des d’aquí a l’entranyable amic i company Quico Sabaté , aquest habitual tret de sortida de curs polític va comptar aquest any amb dos il.lustres convidats que remarqueren una vegada més la vocació plural d’aquest acte: els amics Poul Nyrup Rasmussen, president del Partit Socialista Europeu i Jaume Bartumeu Cassany , Cap de govern del Principat d’Andorra. En Rasmussen ens alertà de la camaleònica pell dels conservadors europeus que sovint apropiant-se retóricament i amb utilitarisme calculat del nostre discurs intenten confondre l’opinió pública. I sobretot envers el risc de desestructuració social que pot suposar les elevades xifres d’atur a Europa.

Però de totes les intervencions cal destacar , no només pel contingut sinò pel tó seré i alhora valent , la intervenció del President Montilla. Desgraciada ironia del destí va fer que el dia de la mort als 91 anys a Tavertet del filòsof, teòleg , escriptor català i gran defensor del diàleg i la serenitat que va ser Raimon Panikkar , Montilla advoqués a Vilopriu per un “discurs constructiu, serè, sensat i exigent que domini per sobre del crit inflamat dels qui els va bé pels seus interessos que l’ambient es deteriori més” . Un toc d’atenció a aquells que , ja sigui des del grafitti gutural o des de la indefinició més calculada, irresponsablement estiren d’una “corda que està tensa i comença a esfilagarsar-se, producte de les estirades que rep dels dos extrems”. Sense embuts, com reflexa la crònica de El periódico de Catalunya Montilla va reconèixer que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha deixat Catalunya al caire de l’abisme. «La corda es pot trencar», va advertir el president al parlar de la relació Catalunya-Espanya i al risc de trencament de la unitat civil a casa nostra subratllant que la ruptura «fracturaria la societat i desfaria la trama d’afectes que els catalans han teixit amb la resta dels pobles d’Espanya”. Però el primer secretari del PSC com també reflexa la crònica de l ’ Avui-El Punt va avisar , portes endins , que “ha arribat l’hora de fer un pas endavant decidit i decisiu per demostrar que el projecte de catalanisme federal és desitjable i viable”.

Montilla va animar a pressionar, a ser «més exigents» amb el PSOE : “L’actual model d’Estat haurà de fer alguna cosa més que una proposta perquè Catalunya pugui creure’s el seu federalisme”. En aquest punt, el President va esmentar la necessitat d’una reforma de la Constitució que hi faci cabre la Carta autonòmica deixant clar que el federalisme del PSC no és una “proposta amable, sinó un compromís i una necessitat” recíproca que tenen tant Catalunya com Espanya. Finalment Montilla va pujar els ànims dels assistents : “Si parlem clar, els indecisos tindran motius per anar a votar”.

Tot i que després de la intervenció d’en Raimon Obiols Montilla va tornar a reprendre la paraula per acomiadar els assistents en una semicloenda improvisada, molt càlida i en perfecta armonia amb l’entorn pausat , l’esperit de Vilopriu com va batejar en el seu dia l’amic Quim Curbet , Obiols va tancar l’acte remarcant la gravíssima perturbació i provocació que al seu entendre suposa la ja esmentada sentència del Tribunal Constitucional : ” És evident que hi ha un intent malèvol de la dreta espanyola que, generant aquest conflicte, vol en realitat liquidar el pacte constituent de 1978 en un sentit involucionista”. Davant d’això Obiols proposà unitat civil : ” la unitat és una condició imprescindible per defensar amb eficàcia allò que ens pretenen negar. És significatiu en aquest sentit que els sectors radicals de la caverna espanyola i de l’independentisme català competeixin en la brutalitat més histèrica a l’hora de tractar el president Montilla”. Apel.lant a la seva experiència, l’exprimer secretari del PSC va assenyalar : “No es donen compte que, en realitat, a qui ataquen aquestes dues posicions frenètiques i antagòniques és a la majoria dels catalans i catalanes. Pel nacionalisme espanyol, aquesta majoria social i electoral és feta de “traidors”. Per l’independentisme radical, és feta de “botiflers”.En aquest sentit Obiols va reclamar un simbòlic monument a la serenor del President Montilla. Bona tardor i , a Vilopriu, fins l’estiu vinent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada