Vetllant pels interessos europeus

Veiem cada dia com els governants de cada estat de la Unió Europea es preocupen bàsicament dels afers interns del seu país i actuen exclusivament en funció de  les conveniències del seu estat. I podríem dir que és lògic que sigui així. També en períodes electorals o preelectorals -és a dir quasi sempre, perquè quan no són unes eleccions generals, són presidencials o regionals o locals,…- actuen sovint pensant només en els interessos de la força política que representen.

Aleshores, qui vetlla pels interessos de tots, és a dir pels interessos europeus? Podríem contestar que la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

Bé. Si ens fixem en la Comissió Europea, la majoria dels comissaris són proposats per les forces polítiques que governen a cada país, és a dir que en general estan supeditats als mandats dels seus governs estatals. Si ens fixem en el Parlament Europeu, les llistes electorals en la majoria de països les fan els partits nacionals, la qual cosa fa que sovint els diputats estiguin supeditats  als interessos dels partits d’àmbit nacional. I finalment, el Consell Europeu està format pels caps d’estat i de govern de cada un dels països de la Unió i, estem acostumats a sentir en les rodes de premsa posteriors valorar els resultats en funció dels avantatges aconseguits per als seus països .

I tornem on érem al principi: qui és qui realment pot actuar amb la vista posada en els interessos de la Unió?

Què cal canviar perquè la Comissió respongui realment als interessos de la Unió? I pel que fa al  Parlament i al Consell europeus?

Crec que el president de la Comissió hauria de ser el cap de la llista europea més votada, la qual cosa significa que seria un membre elegit directament per la  ciutadania europea, de fet, en les pròximes eleccions, així ho faran alguns partits europeus.   I pel que fa als comissaris crec que caldria mantenir el sistema d’elecció basat en la proposta dels estats membres amb el vistiplau del  Parlament després de passar per una audició.

El Parlament també ha de canviar, necessita circumscripcions electorals per regions i un sistema de llistes obertes -com ja es fa en molts països- per tal que els diputats i diputades hagin de respondre als electors i no només als partits.

I finalment, pel que fa al Consell Europeu cal canviar les normes a l’hora de prendre les decisions, acabar amb els vots per unanimitat i adoptar les majories tenint en compte el criteri del nombre de població i no només el d’estat.

Amb aquestes mesures no es produiria un miracle, però tindríem unes institucions europees menys supeditades als interessos nacionals i, en fi, més europees, valgui la redundància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *