Uns comentaris sobre les Municipals 2015

Ja hem fet les eleccions. Ja tenim el veredicte dels ciutadans. Ens ha sorprès? Crec que de sorpreses, no gaires.

Els exemples de les ciutats més emblemàtiques, les quatre capitals de província: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, ens donen algunes de les raons dels resultats.

Barcelona. Les darreres setmanes abans de les eleccions ja era molt clar que el resultat era una moneda a l’aire, en una cara Trias i a l’altra Colau i podia caure de qualsevol banda. Al cap i a la fi la diferència ha estat de 17.265 a favor de Colau.
Votar Trias volia dir política continuista -amb positiu i negatiu- i aval al “procés sobiranista”.
Votar Colau volia dir canvi cap a relleu generacional, tomb cap a l’esquerra i prioritat en les polítiques socials.

Tarragona. Totes les enquestes donaven la victòria a José Félix Ballesteros del PSC que ha governat ja sense majoria els darrers quatre anys. Perd suport però seguirà governant. Una bona gestió, sense problemes dins del partit i moderació en relació al “procés”.

Lleida. Totes les enquestes donaven la victòria a Àngel Ros del PSC que ha governat els darrers quatre anys amb majoria absoluta. Perd la majoria, passa de 15 regidors a 8. Una bona gestió però acompanyada de problemes amb els companys de Grup i arribant a les eleccions amb un PSC esquinçat en diferents trossos.

Girona. Totes les enquestes donaven la victòria a Carles Puigdemont de CiU que ha governat els darrers 4 anys amb una majoria còmode que manté. Un PSC molt dividit, amb enfrontaments públics, i sense perfil clar sobre el procés i en una ciutat on el sobiranisme té un pes més que considerable, ha passat de 7 regidors a 4.

Amb aquests resultats se’n poden treure algunes lliçons.

Ada Colau a Barcelona, serà presumiblement alcaldessa i en aquests quatre dies, des de diumenge, només he sentit qüestionaments a totes les seves propostes. Per altra banda, no paren les declaracions sobre la inestabilitat que es pot produir a la capital catalana. Si tanta por tenim a la inestabilitat, per què no oferim ajuda enlloc de posar pals a les rodes? Hi ha suficients suports per arribar a acords en moltes de les prioritats de Colau. Estem o no estem amb la democràcia?

Una lliçó antiga: un partit dividit, no guanya les eleccions. Una bona gestió és recompensada amb una renovació del suport.

Per mi, la lliçó més important i que no s’aprèn mai, és la que els ciutadans són molt menys manipulables del que els polítics tendeixen a creure.
Les eleccions municipals han sigut municipals, no plebiscitàries com -de manera errònia- el President Mas ha intentat fer creure.
Però compta, també per aquells que ara diuen que el procés s’està esvaint, que no es precipitin, que no facin la mateixa lectura errònia: quan votem -sigui quan sigui- Parlament de Catalunya, els ciutadans votaran en la clau que correspon.

Els canvis s’estan produint. Intentar ignorar-los o titllar-los de negatius, és un error. Els canvis són una oportunitat per fer les coses d’una altra manera. Apliquem els nostres esforços a fer que aquests canvis siguin positius i vagin en la direcció que cadascun de nosaltres considerem millor.

Cabrera de Mar, 29 de maig 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *