Una Llei d´Educació en sintonia amb la millor Europa

En uns dies en què el debat sobre la reforma de la Llei d’Educació de Catalunya està resultant tan controvertit, és bo també alçar la vista i veure en quina situació es troben i què fan els nostres veïns europeus en aquest àmbit. En aquests moments, un dels principals temes que hi ha a l’agenda de la Unió Europea, observant les mancances del present, i especialment mirant com solucionar-les en un futur, és la millora de l’educació i de la formació de les persones.

Per garantir un millor posicionament d’Europa en el món, per fer front als reptes econòmics, tecnològics i de competitivitat que planteja la globalització -especialment en relació a països com Japó, Índia, Estats Units o Canadà-, és important incidir i incrementar els esforços de millora de dos aspectes crucials: l’educació, i la R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació).

Pensant concretament en la millora de l’educació i de la formació al conjunt de la Unió, la Comissió Europea va fer pública fa uns mesos una Comunicació sobre com millorar la qualitat de la formació del professorat, amb el benentès que es considera una peça clau per aconseguir aquesta millora educativa, i que la qualitat de l’educació de l’alumnat resideix, no exclusivament però en gran mesura, en la qualitat del professorat. Perquè no té sentit continuar parlant de millorar la formació dels estudiants sense parlar de la formació dels ensenyants.

Aquesta proposta, que en l’actualitat està essent debatuda no només pel Parlament Europeu sinó també pel Comitè Econòmic i Social i altres organismes consultius, demés del Consell de Ministres, estableix unes bones línies de partida, que passen per garantir una millor coordinació entre la formació inicial del professorat i el desenvolupament professional posterior; per assegurar que el professorat tingui els coneixements, les aptituds i les capacitats pedagògiques que necessiten; i per fomentar una cultura reflexiva i de recerca en el marc de la professió docent, potenciant evidentment també el seu reconeixement social.

De fet, tot i les diferències dels diversos sistemes educatius dels 27 Estats Membres de la Unió Europea, els reptes que tenen davant el conjunt de mestres per impulsar amb força una millora de la qualitat educativa són comuns: han de treballar en un entorn més complex, on s’han produït canvis importants en les estructures socials i familiars; amb una diversitat social i cultural de l’alumnat creixent; i en una societat on la irrupció de les noves tecnologies ha causat canvis importants tant en les mentalitats com en les formes de treball. I per adaptar-nos i també aprofitar els avantatges que aquest nou entorn ofereix, cal reflexionar i plantejar sense embuts quins són els problemes i on hem de reforçar-nos per ajudar efectivament les persones a desenvolupar el seu talent i a adquirir un potencial de creixement personal i de benestar, així com la varietat de coneixements i capacitats que necessiten com a ciutadans i com a futurs treballadors i treballadores.

Per fer front precisament a aquests reptes, el Parlament Europeu, a l’hora d’avaluar aquesta proposta, apunta naturalment a la necessitat de millorar, per una banda, la formació inicial del professorat des d’un punt de vista científic, de continguts i pedagògic. I, per l’altra, de promoure la formació contínua durant l’exercici de la professió, no només per actualitzar les competències en continguts en constant evolució com són les tecnologies, sinó també per adaptar les habilitats als canvis que imposen els nous temps.

Aquesta constant posada al dia del professorat és positiva per millorar la qualitat de l’ensenyament i de l’educació, però també pel propi col·lectiu docent, ja que els dota de competències i de prestigi per exercir la seva professió, els atorga el reconeixement social que mereixen i els permet veure transferits majors graus d’autonomia a l’hora de decidir en els entorns diversos i complexos que han d’afrontar. Major exigència i responsabilitat, però també major autonomia, millor consideració i més suport, en totes les etapes de la professió. Així, es barregen propostes de promoció d’intercanvis de bones pràctiques, xarxes de suport pels professors i professores més joves a l’hora d’enfocar situacions concretes dins l’aula, la transmissió de bones experiències per part dels docents més experimentats i la possibilitat de reorientar les seves tasques per dedicar-se més a fer recerca a partir dels coneixements professionals adquirits, entre d’altres. Totes aquestes propostes, que per ara encara no s’han concretat, tenen el propòsit de generar una ambient a les escoles d’aprenentatge i pràctica contínua, que doti d’instruments els equips escolars i que també els permeti guanyar flexibilitat i prendre decisions quan calgui, sobretot tenint en compte que els docents fan una tasca també social, que va molt més enllà de l’ensenyament tradicional de les diferents matèries impartides.

De fet, l’experiència dels sistemes educatius que millors resultats han ofert de la Unió Europea, i que plantegen reconeguts acadèmics del sector, mostra que l’èxit d’una millora de la política del professorat passa per atreure la gent adequada per exercir la professió, formar-los perquè esdevinguin instructors efectius, i per assegurar també un sistema preparat per donar la millor educació possible a cada infant.

És per això que la proposta responsable i valenta del govern de la Generalitat de Catalunya d’obrir el debat sobre com aconseguir una educació d’excel·lència en aquest context, és oportuna i imprescindible i s’insereix plenament en el debat que està tenint lloc a la Unió Europea. Això, a més d’estimular un intercanvi d’experiències i bones pràctiques, torna a posar de manifest la clara convergència dels nostres objectius amb els d’aquells països que millors resultats educatius acrediten, i l’assoliment dels quals ha de permetre sortir d’un model rígid i tancat per passar a un model educatiu obert a la comunitat, i amb la qualitat educativa que necessitem i que mereixem.

I és que, en definitiva, es tracta de trobar les millors polítiques per ajudar els estudiants a aprendre millor, els professors a ensenyar millor i a les escoles a actuar de manera més efectiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada