Una candidatura unitària catalana sí, però per a una societat més justa a Europa i a Catalunya.

És ben interessant la proposta d’una candidatura unitària catalana, Junts a Europa, per a les eleccions al Parlament Europeu de l’any vinent. En una cambra parlamentària com l’europea, amb més de 750 diputats i diputades, és rellevant comptar amb un ampli suport tant numeralment com territorialment. Però perquè aquesta candidatura pugui fer canviar les coses li cal un projecte que defensi una Europa de progrés i amb un model federal.

La UE  passa avui per un dels períodes més difícils des de la seva fundació. S’han explicat detalladament les mancances que pateix la unió monetària per no haver estat conclosa amb una unió econòmica i política; i les seves complexíssimes  conseqüències, que la crisi financera i econòmica ha posat en evidència. La Unió Europea que està sempre en procés de formació i avui més que mai necessita una acceleració cap a l’aprofundiment de la seva integració. Però per mor dels diferents impactes que la crisi ha tingut a cada país, el que prospera és justament el contrari, una creixent manca de solidaritat i la idea que cadascú s’ha de resoldre els seus propis problemes.

Catalunya també viu un dels moments més complicats des de la recuperació de la democràcia i de l’autonomia. La crisi afecta de manera important el disseny de la nostra relació amb Espanya i amb Europa. Com més caldria aprofundir cap a la resolució dels problemes de l’atur i de les retallades dels drets socials, més observem la reacció d’un govern a Madrid que aprofita els problemes econòmics per restringir les llibertats a Catalunya en tots els terrenys, amb un clar intent de recentralització.

Observem també un govern a Catalunya que pretén resoldre la crisi econòmica amb  retallades a les polítiques socials, com si haguessin estat aquestes les causants de les múltiples crisis que estem patint. En un intent de portar l’aigua cap al molí, d’aquells que defensen models neoliberals, s’està deixant una gran part de la població sense els recursos mínims per a la seva subsistència.

Davant de la manca d’orientacions clares per a la resolució de la crisi i  de mesures  per evitar tornar-hi a caure, cada govern aprofita el desgavell econòmic per prendre aquelles decisions que en una situació de normalitat mai no s’hi hagués atrevit.

El maig del 2014, se celebraran eleccions al Parlament Europeu en els 28 països de la Unió. És una oportunitat d’or per fer un debat a fons sobre les mancances i les propostes per a la societat europea de demà. Propostes de cara endins i de cara enfora de la UE, les relacions  amb els veïns, amb els més propers i amb els de l’altra punta del planeta. Perquè el nostre futur com a europeus ja no es pot dibuixar només dins de les nostres fronteres, sinó que ha de tenir un abast global.

Si aquests supòsits són certs, a l’hora de  pensar en unes eleccions al Parlament Europeu caldrien candidatures que comptessin amb el suport més ampli possible i això vol dir que no només tinguessin un referent dels problemes concrets d’un territori  sinó també un referent en  relació al model de societat que volem.

Per això, una candidatura unitària catalana sí, però una candidatura que veu Europa com l’espai on trobar les solucions als nostres reptes comuns.  Amb un projecte que tingui com a referent un nou model -diferent del que hi ha hagut els darrers anys- de societat més igualitària; amb noves polítiques públiques per garantir la cobertura sanitària i l’ensenyament; i una nova forma de participació democràtica, en una Europa de caràcter federal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *