UN TRACTAT QUE NO SATISFÀ NINGÚ DEL TOT: UN BON TRACTAT.

S’ha parlat, es parla, i molt probablement se seguirà parlant del recent aprovat Tractat de Lisboa. Doncs si bé els caps d’estat i de govern dels 27 països de la Unió li han donat llum verda aquesta setmana, el tractat no ha fet encara tot el seu recorregut. Ara és necessari que l’aprovin cada un dels 27 països membres a nivell del seu estat, sigui per via parlamentària, sigui per via referèndum.

Se’n seguirà parlant doncs, sobre tot, relacionant-el amb el “no-nat” Tractat Constitucional. Per uns serà pràcticament el mateix, per altres haurà perdut el més important. De cara als seus països cada govern ho valorarà d’aquella manera que hi surti guanyant el seu país, per tal de poder demostrar als seus ciutadans que ha fet una bona negociació, que ha defensat bé el seu país. A l’oposició de cada un d’aquests governs, probablement li sentirem a dir la mala negociació que ha fet el govern. Vull dir amb això, que com passa molt sovint, el debat sobre Europa es farà en clau nacional.

El més ocorrent que he sentit aquests dies sobre les diferències entre el Tractat Constitucional i el nou tractat és aquella que diu: “el 90% és exactament igual i el que canvia és només un 10%”. Aleshores, algú va contestar: “sí, però tinguem en compta que l’home i la mosca tenen el 90% dels gens idèntics i només un 10% són diferents i és clar que la diferència resulta important”.

Bé, ocurrències a part, m’agradaria que entre tots fóssim capaços de fer l’esforç de situar el debat pensant i parlant d’Europa. Jo ho he intentat fer i he arribat a la conclusió que és un bon tractat per Europa. No és el que jo hagués fet, però això no és una carta als reis. És un acord a 27 països i per aplicar a quasi 500 milions de ciutadans. No és ni el millor pels que volem més Europa política, ni és el millor pels que no volen res més que un gran mercat, però és bo per Europa i pels seus ciutadans i, per descomptat, és molt millor que el que tenim ara.

El resultat, quan entri en vigor probablement després de les Eleccions Europees del 2009, serà una Unió Europea amb institucions més estables, amb un sistema de presa de decisions més àgil i amb una acció exterior conjunta més visible i més operativa enfront de tots els conflictes internacionals.

Els ciutadans estaran més protegits respecte als seus drets fonamentals i s’ha aprofundirà en la democràcia participativa amb la introducció de mesures com la iniciativa legislativa popular, un millor control dels parlaments nacionals pel que fa a la subsidiarietat i una major participació de les regions a la Unió.

Queda molt per fer i s’ha d’anar molt més lluny. Caldrà anar insistint, explicant, convencent a tots aquells que encara no en veuen la necessitat. Per ara, és tot el lluny que s’ha aconseguit anar i aquest avenç ens permetrà poder governar millor els reptes d’aquest segle XXI.

Una comparativa sobre les diferències entre el Tractat Constitucional i el nou tractat, ens pot ajudar a conèixer una mica més a fons el contingut del Tractat de Lisboa.

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada