Un impost sobre transaccions financeres

Indignez-vous, el recent manifest de Stéphane Hessel, representa, amb un alt poder simbòlic, l’efervescència d’un seguit de reaccions ciutadanes davant els efectes de la ferotge crisi econòmica i dels programes d’austeritat. Aquestes manifestacions, aquest clima d’indignació del que comencem a ser testimonis, suposa un clar mandat d’actuació per les forces polítiques progressistes. Els ciutadans ens interpel•len per trobar sortides a la crisi i nosaltres tenim el deure de bastir un conjunt de propostes que ens portin cap al final del túnel, propostes que combinin creixement econòmic i redistribució.

L’exemple que millor reflexa aquest esforç continu és l’aprovació, a principis de març, de l’informe de la socialista grega Anni Podimata al ple del Parlament Europeu. El document estableix una sèrie de propostes sobre innovació en el finançament de la Unió Europea i recull una idea que ha estat cavall de batalla de les forces progressistes durant dècades: la introducció d’un impost sobre transacccions financeres (Financial Transaction Tax – FTT –, en anglès).

La idea és simple: cada vegada que es ven o es compra un producte financer, una petita proporció del seu preu (0,05%) es recull en concepte d’impost. Els efectes són múltiples: augment de la recaptació tributària i enfortiment de les finances públiques; fre a l’especulació financera i desincentiu a la inversió no productiva; i alt grau de redistribució del sector financer a partides de despesa social. A més, les possibles destinacions dels recursos són innombrables: polítiques actives de creació d’ocupació, inversió en educació o infrastructures, lluita contra el canvi climàtic o eradicació de la pobresa extrema, entre d’altres. Pot ser, per tant, una eina fonamental de transformació.

Després de la votació al Parlament Europeu, la pilota es troba sobre la teulada de la Comissió Europea, que en els propers mesos haurà de publicar una avaluació de l’impacte d’una FTT a nivell europeu. Malgrat aquest clar mandat, hores després de l’aprovació de la proposta, el Comissari de Fiscalitat el lituà Algirdas Šemeta, la qualificava de “prematura” i d’ “irresponsable”, fent creïbles els temors estesos d’una certa oposició a la FTT per part de la Comissió.

En qualsevol cas, davant d’aquesta situació, les forces progressistes no ens quedem de braços creuats. Algunes organitzacions polítiques i socials estan treballant en favor de la FTT, aplegades sota la plataforma “Europeus per la Reforma Financera” (EFFR, en anglès). Tots els líders dels partits membres del Partit dels Socialistes Europeus han donat el seu suport a la iniciativa, així com nombrosos economistes de prestigi de tot el món (inclosos el Premi Nobel Joseph Stiglitz).

El momentum per a la mobilització és especialment rellevant. El EFFR està promovent una campanya de cartes dirigides al Comissari Šemeta, on més de mig milió de ciutadans ja han participat. El propi Partit dels Socialistes Europeus, amb la participació dels partits que l’integren, celebrarà el proper 24 d’abril un dia d’acció en suport a l’establiment de l’impost sobre transaccions financeres. Mil economistes de 53 països han signat recentment una petició als ministres d’economia del G-20 recolzant la iniciativa, mentre que a Espanya, la plataforma “ITFya” ha reunit a més d’un centenar d’organitzacions al voltant d’un manifest conjunt en favor de l’impost sobre transaccions financeres.

La història de la Unió Europea ha transcorregut per fases diverses, però sempre ha convergit cap a una major integració entre els estats membres. Al 1957 es feia efectiva la unió duanera amb l’adopció del Tractat de Roma. Al 1992, a Maastricht es consolidava el somni de la unió monetària. Ara, és el moment de donar passes cap a la unió fiscal. Una unió fiscal que ens permeti redistribuir recursos allà on siguin socialment més necessaris; que impedeixi incentivar comportaments especulatius en els nostres mercats financers; i que, esperem, ens protegeixi de crisis financeres en el futur. Potser així podrem donar resposta, des de la política, a la indignació dels ciutadans europeus en temps de crisi.

Article publicat a la pàgina web de Nou Cicle.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada