UN DIA RODÓ

Avui el matí hem fet la trobada de NOU CICLE a Saifores. Prop de 400 persones parlant i emetent les seves opinions sobre el futur del PSC.
S’han fet moltes demandes, moltes propostes i totes amb el comú denominador de la RENOVACIÓ: D’IDEES, DE PROJECTE; DE FORMES, DE MANERA DE FER POLITICA; I DE PERSONES.
Una renovació que ha de ser resultat d’obrir-nos, d’escoltar-nos, de parlar i parlar. De fer-nos les preguntes correctes per obtenir les respostes correctes.
Un projecte que ha de comptar amb Europa, perquè no hi ha respostes fora d’Europa.
Una manera de fer política que recuperi la idea de servei a la societat, sense oblidar la responsabilitat de la pròpia ciutadania envers el que ens es comú.
I les persones que puguin encapçalar i impulsar el nou projecte, tot sumant energies, complicitats i adhesions. Liderar el projecte de tots i totes.
Això passava el matí a Saifores.

I mentre escric això estic seguint la final del Barça a Wembley. L’Artur em diu falta mig minut,…….guanyem per 3 a 1. És a punt d’acabar el partit. Ja SOM CAMPIONS!!!!!!
MOLT BÉ BARÇA, GRÀCIES GUARDIOLA!

1 comentari

  1. CatdeMelb 28 Maig, 2011 · 21:35

    Un dia rodó. Sí, d’acord. Tanmateix, què hem guanyat en concret? Només la victòria del Barça. Tot el demés són projectes, bones intencions, castells a la sorra que es desmuntaran tan aviat com el PSOE central cridi a l’ordre. Quantes vegades ho hem vist això!

    El problema és de fons i, com s’ha comprovat a les darreres eleccions municipals, no serà de fàcil adobar. Malauradament el PSC (i altres partits) està farcit de polítics que han fet una carrera de vetllar pels seu poder personal deixant de banda els interessos del país i de la classe social que pretenen defensar. Per això, tanta gent indignada – que no accepta cap consigna de cap grup polític – s’ha llançat al carrer per demanant justícia i democràcia real. Que la dreta els hagi abandonat no m’estranya. Però, com l’esquerra ha pogut arribar a comportar tanta desigualtat i, a més, beneficiar-se’n? Polítics que es retiren amb una jubilació monetària 10 vegades la del sou d’una família obrera que no ha caigut dins del pou de l’atur. O vint vegades el salari d’alguns joves amb qualificacions que no tenen l’oportunitat d’exercir.

    Perquè el PSC canviï s’hauria d’acomiadar una bona part de la cúpula del partit i, això, tots ho sabem, no arribarà. Abans deixaran que s’enfonsi que abandonar els seus llocs de privilegi.

    En quant als que demanen grup propi a Madrid – un altre de les moltes propostes que s’han fet a Saifores – somnien o, ho proposen per quedar bé, mentre el temps passa, que encara és pitjor. La manera d’actuar de Chacon i Montilla aquests passats dies a la capital de l’Estat, en són una prova. A Madrid, el PSC no serà mai un partit independent. Traieu-vos-ho del cap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada