Un dia de vent



De dins del cotxe estant, observo una bossa de plàstic transparent com voleia per la vorera. Sempre m’ha semblat d’una gran bellesa la visió d’un paper o una fulla voleiant als capricis del vent.

He recordat quan era petita al poble, que en els dies de vent voleiaven les fulles dels arbres, sobretot els pàmpols dels plàtans que formaven una barrera als costats de la carretera. També podies veure algun full de paper de diari com s’encastava en alguna paret, o en algun parabrisa dels cotxes. Encara no hi havia hagut la invasió del plàstic, ara en tirem 8 milions de tones l’any, al mar. http://news.nationalgeographic.com/news/2015/02/150212-ocean-debris-plastic-garbage-patches-science/ 

Vaig estar una estona mirant el recorregut de la bossa de plàstic transparent que em recordà una medusa, o un tros de tul del vel d’una núvia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *