UF, DIC JO

UF! Dic jo.

Final de curs i al Parlament Europeu, també inici de la presidència francesa.

Passen tantes coses! És clar que depèn d’on et trobes. Però el Parlament Europeu és com un punt de trobada de totes les tensions –I no només de les negatives-, que se succeeixen tant a nivell local com global.

Avui a la Comissió d’Exteriors hi ha hagut un interessantíssim debat sobre les relacions Unió Europea-Rússia. Dues hores llargues en les quals s’han posat de manifest els temes de l’agenda a l’hora de negociar un nou acord. En paraules del ponent: “es tracta d’un nou acord amb Rússia ja que l’actual es va negociar en un moment en el que el paper de Rússia en l’esfera internacional era molt menor del que és en l’actualitat” . Qüestions com el respecte als DDHH, l’energia, les relacions comercials són les més discutides.

Es demana reciprocitat en les relacions I el compliment dels acords, I es recorda que l’actual acord ja preveu la seva suspensió en cas d’incompliment. Algú recorda si per a la situació a Txexènia, la UE es va plantejar prendre alguna decisió? Afegeix el propi ponent que un dels principals problemes és la manca d’una opinió comuna de la UE, una opinió molt necessària pel que fa a les qüestions de política exterior. No 27 opinions com passa massa sovint. L’eterna qüestió.

A la tarda, el ministre francés d’AAEE Bertrand Kouchner I president del Consell Europeu, ha vingut a presentar també les prioritats en política exterior.

Repassa molts temes de política intrnacional, sense entrar a fons en cap d’ells. Decebedor. Això sí, amb gran domini de l’escena I amb una suficiència excessiva.

La setmana passada, a Estrasburg, vam tenir l’oportunitat d’escoltar Sarkozy presentant-nos les prioritats de la seva presidència.

Sarkozy va fer un discurs polític parlant de totes I cadascuna de les qüestions.
Tractat constitucional, les dificultats de l’ampliació del 2004 encara no superades, I una Eropa a diferents velocitats com a últim recurs.

En l’inici de la seva intervenció, Sarkozy es trobà amb un ambient fred a la Cambra. Però en avançar el seu discurs va anar escalfant l’ambient a favor seu.

Va tractar quatre prioritats:

La primera, que Europa demostri que vol protegir els seus ciutadans, sense fer “proteccionisme”. També va destacar la importància del paquet energètic I de medi ambient, recalcant que som l’última generació que pot evitar la catàstrofe. I va dir que no podem anar amb el discurs de “estic a punt de fer alguna cosa a condició que els altres també facin alguna cosa”. Així no avançarem.

La segona, el pacte europeu per la immigració. Va referir-se a la necessitat d’una politica d’immigració europea. Va dir que a Europa hi ha 23 països que formen part de l’espai Schengen, I que això vol dir que no hi ha fronteres I que la lliure circul.lació és absoluta. “Nosaltres tenim la responsabilitat d’evitar la utilització de la por per part d’uns I la de la misèria per part dels altres”.

La tercera, avançar en el concepte de defensa comuna. Com podem ser un força política si no ens dotem d’una defensa comuna?, va demanar-se.

I la quarta, la Política Agrícola Comuna. Va recordar que mentre hi ha estats d’economia bàsicament agrícola que defensen els seus pagesos I d’altres que creuen que és massa el pressupost que es dedica a l’agricultura, 800 milions d’éssers humans moren de fam. Té sentit, va preguntar-se, disminuir la producció agrícola?

Aquí va arrencar aplaudiments, de totes bandes.

Diu, que les polítiques socials són un gran tema, formidable. Però és que son els Estats membres els que volen que les polítiques socials siguin polítiques nacionals! Demana la necessitat d’un mínim de polítiques comunitàries en aquest àmbit. I dins d’aquest apartat parla de l’esport I proposa fer de l’esport una excepció, com la cultura. O sigui, una excepció esportiva com hi ha una excepció cultural, perquè la formació dels esportistes no és només una qüestió de mercat.

Va acabar amb aplaudiments no majoritaris de la cambra I pocs van ser els diputats que van aixecar-se per aplaudir-lo.

Val a dir però que ha estat un bon discurs, molt europeista, expressat am força I amb convicció. Si només tingués com a referència el seu discurs, creuria que tenim un líder europeu. Malauradament, l‘experiència de les seves actuacions, sovint ha demostrat molta política d’aparador. És una llàstima, perquè certament anem molt faltats de lideratges comunitaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada