Triomf de la socialdemocràcia a Guatemala

El diumenge passat es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials a Guatemala, i l’Ingeniero Alvaro Colom de la Unión de la Esperanza (UNE), en va resultar guanyador contra tots els pronòstics, els dels mitjans de comunicació, els de les enquestes i els dels creadors d’opinió. De vegades, costa de veure els canvis que es van produint en les societats, sobretot per aquells que no volen que res canviï.

Colom va aconseguir el 52.81% dels vots, 5.62 punts per davant de l’altre candidat opositor, el General Otto Pérez Molina del Partido Patriota. La participació, tot i ser unes dècimes per sobre de la de les darreres eleccions de l’any 2003, segueix essent baixa, només van acudir a les urnes el 47.77 % dels electors.

“Mano dura”, era el missatge amb què el General Pérez Molina es presentava a aquestes eleccions com a medicina per l’important grau de violència que pateix aquest país i, sobretot, per la pràctica total impunitat que hi té la violència: el 98% dels crims queden sense resoldre. “Mano dura” doncs, era la recepta d’un general que fou Comissionat Presidencial de Seguretat i Defensa, Cap de l’Estat Major en el Govern de Ramiro de León i, posteriorment, un dels signants del procés de pau. Una persona de fort carisma, que ja havia pogut posar en pràctica la “mano dura” i força coneguda pels ciutadans i ciutadanes guatemalencs.

En un país que ha patit 36 anys d’una guerra civil que va deixar 250.000 morts; amb llargs períodes d’inestabilitat política; on el 58% de la població viu en índex de pobresa i el 23% en índex de molta pobresa, -amb menys de 2 $ diaris-; on les desigualtats fan que el 4% de la població consumeixi més del 50% de la riquesa; i on el 98% dels crims queden impunes, parlar de “mano dura” als que l’han patida durant anys, de ben segur que no els deu haver convençut, (els que hi han estat a favor, devien considerar que a ells mai no se’ls aplicaria). De fet, Alvaro Colom, a la pregunta dels periodistes sobre qui podia voler votar al General Pérez Molina, contestava: “Jo no ho sé, no ho entenc, preguntin-ho a ells”.

L’Ingeniero Alvaro Colom, es presentava per tercera vegada com a candidat a la presidència de Guatemala. És un home del qual es critica la seva manca de carisma, però en aquesta ocasió s’ha sabut imposar al General Pérez Molina, fent de la justícia social i la lluita contra la pobresa el centre de la seva campanya. “Vull convertir Guatemala en una socialdemocràcia amb rostre Maya”. De fet, serà el primer president que ha conviscut amb els indígenes. Cosa no menor, perquè pot facilitar la seva integració.

En el seu programa proposa com a mesures prioritàries a portar a terme de manera immediata: una reforma fiscal que començarà amb el reordenament intern i la millora de la recaptació; un diàleg nacional sobre la salut, l’educació i l’agricultura amb els altres partits, l’església, les universitats i la societat civil; acords amb els alcaldes per portar a terme una descentralització; continuar amb el treball de les “zones roges” del país pel que fa a la violència; control de les forces de seguretat per vetllar per la seva total “no-contaminació”. I, pel que fa a les relacions internacionals, les primeres visites seran als països veïns, a Costa Rica, Nicaragua, Brasil, Argentina, Xile, Colòmbia, EUA i Espanya. Ha mostrat el seu compromís, també, en la formació d’un gabinet equilibrat que comptarà amb presència de dones, joves i representants indígenes. I, per primera vegada en la història de Guatemala, un civil serà Comandant en Cap de les Forces Armades. En paraules del propi Colom: “Seré un buen comandante de las Fuerzas Armadas”.

El projecte de Colom compta amb la col·laboració d’un Vice-president, el Dr. Rafael Espada, reconegut cardiòleg que en els darrers anys ha combinat la seva labor entre Houston i Guatemala. Educat a Harvard, s’autodefineix com a liberal-demòcrata, en el sentit nord-americà del terme. El “binomi” -com es diu a Guatemala- Colom-Espada ha estat una bona fórmula per guanyar les eleccions i sembla que ho pot ser també per fer front amb un cert èxit als greus problemes als quals s’enfronta el país.

Espada ha explicat que les seves prioritats van dirigides a reforçar l’agenda social, tot intentant convèncer els grups dominants que un canvi social al país els beneficiarà; a mantenir les relacions amb els Estats Units a través del Tractat de Lliure Comerç; aprofundir en la integració regional; i a participar activament en el diàleg per l’acord d’associació entre la Unió Europea i la regió.

Quan tothom estava convençut de la victòria de Pérez Molina, -les enquestes li donaven 6 punts d’avantatge per davant de Colom-, els primers recomptes, immediatament després del tancament dels col·legis electorals, van donar ja guanyador a Colom, assolint definitivament la victòria en 20 dels 22 departaments i convertint-se en el sisè govern de Guatemala en la línia civil.

La sorpresa a nivell institucional sembla que fou gran. De fet, la neutralitat no és una qualitat dels mitjans de comunicació del país i les enquestes d’intenció de vot han de millorar els criteris i la metodologia en què es basen. Tanmateix, sembla clar que la descentralització que s’ha iniciat en aquestes eleccions ha permès votar amb més seguretat i amb més facilitat la població rural i indígena, electorat totalment favorable a Alvaro Colom. Ja es va poder comprovar en la primera volta que la candidata i Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, no aconseguia el vot indígena, fet que s’atribueix -en gran mesura-, al seu recolzament a l’anterior govern i a les poques millores aportades a la població més pobra i desemparada.

La victòria de la UNE amb Colom i Espada al seu davant, representa un canvi d’orientació política per Guatemala que juntament amb la transició ordenada que s’està duent a terme amb l’actual vice-president de la República, Eduardo Stein, donen marge per una més gran estabilitat en el país en aquesta nova etapa.

La democràcia a Guatemala ha fet un pas més cap a la seva consolidació. No són pocs els problemes a resoldre i grans les dificultats a superar, sobretot pel que fa a la justícia, a la millora de les condicions socials de la majoria de la població, la reforma fiscal, i, les institucionals relacionades amb la Llei electoral.

La clara apertura que ja ha anunciat el President Colom en les relacions internacionals amb l’aposta per una major integració de la regió i l’aprofundiment de l’acord d’associació Centreamèrica-Unió Europea, per una banda i en les relacions internes, amb la proposta d’un diàleg amb els partits i la societat civil en què s’inclourien aspectes com el desenvolupament rural i la reforma fiscal per l’altra, sembla també un bon punt de partida pel nou govern.

Per fer front a un dels temes més difícils, el de la violència i la impunitat dels crims el nou govern compta amb la recentment aprovada al Parlament de Guatemala i auspiciat per NNUU, Comissió internacional contra la impunitat a Guatemala (CICIG), a la qual el president electe ja ha dit que donarà el seu total i permanent suport. Les iniciatives per la lluita contra la impunitat són d’una dificultat extrema i el fet que sigui una Comissió dirigida per un representant de NNUU pot ajudar a assolir èxits en aquesta direcció. L’experiència i la intel·ligència de Carlos Castresana, comissionat de la CICIG, obre una via d’esperança també en l’eradicació d’aquesta lacra que és la impunitat a Guatemala.

Un nou govern, un nou enfoc polític, noves perspectives: una oportunitat perquè Guatemala pugui entrar a formar part de les noves socialdemocràcies a l’Amèrica Central i del Sud.

Maria Badia
Secretària de Política Europea i Internacional del PSC i diputada al Parlament Europeu.

Ha participat en la missió d’observació electoral del Parlament Europeu amb motiu de les darreres eleccions presidencials a Guatemala.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada