Reflexions d'un amic sobre la poesia

Bon dia Maria Badia…”…poetes,hereus del romanticisme i del simbolisme,que veuen en el fet poétic una via de coneixement i indagació en el misteri de l´existència; la poesia com a cerca espiritual i exploració de la mateixa identitat humana.”

Què et sembla ? Penses que l´existència és un misteri ? La poesia pot servir per conèixer ?

Dins de la tarda nua caminàvem plegats
Jo i Psique,la meva ànima:ella greu i serena
i jo escoltant-la,sospirant,que era la vena
tèbia del dolor negada als meus sentits glaçats.

I ella deia:” ¿ I per què…? ” I feia un lent silenci.
I tornava “¿ Caldrà que una ombra de salut
agomboli el teu pit per un frisar golut
on cada pensament d´una flama s´agenci ?”

I deia encara: ” Un dia sentiràs que el record
sol i divers del goig que a cada instant la terra
damunt ta carn posava,pesa més,i t´aferra
la pols.Jo seré lluny del teu delit retort.”

Psique parlava i era als seus mots tan estranya !
NI sé com s´ha fet muda al bleixar interrogant
del meu pit…Ai obscur silenci ressonant,
on cada veu que arriba amargament m´enganya !

Carles Riba

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada