QUE LA CRISI NO HAGI ESTAT EN VA

Sembla que, finalment, els governs de la zona euro de la Unió Europea “s’han posat les piles”, com solen dir els adolescents, i han arribat a alguns acords per fer front a la crisi.

Si bé em preocupa l’assumpció de responsabilitats per part dels governs, és a dir amb diner públic, entenc i celebro que hagin pres aquest decisió i que cada país l’apliqui segons les pròpies necessitats.

La preocupació ve precisament perquè es tracta de diner públic i no em semblaria bé que els i les responsables de tot aquest desgavell en sortissin impunes.

Segueixo amb atenció, -com la majoria de ciutadans i ciutadanes- l’evolució de la situació. Cada dia sembla una mica més clar el que ha passat i el que cal fer per a aturar el cop i retornar la confiança a la població.

Ara bé, trobo a faltar dues coses. La primera, la informació clara i precisa del pla que caldria posar en marxa per tal d’evitar que això es torni a produir. Si ara estem tots d’acord, -inclosos els més ultraliberals-, en què un excés de desregulació dels mercats ha portat a aquesta crisi, cal justament aprofitar aquesta desgraciada circumstància per a planificar una regulació.

I segonament, es podria arribar a la conclusió -de fet, ja hi ha veus que ho han dit- que tots els empresaris, els bancs, entitats comercials de tota mena, han fet ús de certes males pràctiques. I, sincerament, crec que es fa indispensable diferenciar els que estan afectats per la situació en general i els que l’han provocada amb les seves pràctiques.

La diferència és clara: Hi ha empreses i bancs que no tenen liquiditat, però que tenen valors, amb allò que sigui. Però també n’hi ha d’altres, bàsicament als Estats Units, que han venut i comprat fum. S’han dedicat a vendre fum i, ara, ni liquiditat, ni valors. Aquests no només han de demanar disculpes -com els dirigents de DEXIA, que poc després que Bèlgica, França i Luxemburg haguessin injectat a l’entitat 6.400 milions d’euros, se’n van anar a Mònaco a celebrar-ho amb 200 convidats-, sinó que han d’assumir les seves “irresponsabilitats”. I es podria començar per a verificar la llista dels convidats, dic jo.

Per altra banda, la crisi -no l’econòmica ni la financera, sinó l’alimentària- que han causat als països subdesenvolupats demana una resposta, també de manera immediata. Si no vam ser capaços d’aportar la quantitat de diners que calia per parar la fam al món, potser als responsables de tot el desgavell se’ls pot demanar que se’n facin càrrec amb els guanys escandalosos -que de ben segur s’han traduït en actius que continuen existint en algun lloc- que han acumulat al llarg de la darrera dècada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada