Prodi i el Partito Democrático: ni sí ni no, sinó tot el contrari

Ahir, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar dues vegades al Primer Ministre del govern d’Itàlia, Romano Prodi.

La primera, en la sessió del matí del Ple d’Estrasburg, on es va dirigir al plenari per parlar-nos sobre el futur d’Europa i sobre la construcció europea.

En un to monòton -que ens ensopeix una mica-, ens diu que s’ha rellegit el Text del Tractat Constitucional i que l’ha trobat un text de gran valor europeu que conjuga els ideals amb la pràctica i, ens recomana que també el tornem a llegir.

Ens recorda la complexitat de l’estructura de la Unió Europea i que és precisament la que marca la distància amb els seus ciutadans.

Parla de ser realistes, i afirma que serà realista aquell que estigui a l’alçada de donar resposta als reptes plantejats:
-Presidència estable del Consell
-Ministre d’Afers Exteriors
-Superar l’estructura dels pilars
-Vot per majoria…

Ens diu que Itàlia recolzarà la proposta de Tractat de la presidència alemanya i la portuguesa, i que treballarà pel seu compromís. Però afegeix que si no els interessa el compromís que es posi sobre la taula no el signaran, que si 27 no poden posar-se d’acord tindrem un problema, i acaba afirmant que no necessàriament hem d’anar tots a la mateixa velocitat, que estaria bé que fos així, però no sempre és possible. Ja existeixen els precedents de Schengen i de l’euro dels que no s’ha exclòs ningú però que uns quants països hem avançat, deixant la porta oberta als que es vulguin incorporar amb posterioritat.

Acaba dient que”la UE avança quan ningú s’ha de reprimir gaire ni s’ha de dedicar gaire a les aspiracions dels altres”.

No va crear gran entusiame, però s’ha de reconèixer que fou concret i clar.

A la tarda, va comparèixer davant el Grup Socialista. Ens comenta la bona marxa del país: govern estable; economia que ha deixat de ser “el malalt d’Europa”; menys fragmentació social; creixement del 2% acostant-se als altres països europeus; reorganització de la política exterior,…

Seguidament ens explica que han construït un nou partit resultat de la unió de La Margherita i de la Democratici di Sinistra. Creu que era indispensable per Itàlia fer aquest pas i afegeix que no vol dir que ho sigui, ni tan sols que sigui bo per tots els partits europeus.

Es tracta d’unir les forces progressistes. El 14 del proper mes d’octubre hi haurà l’assemblea constitutiva del Partito Democràtico i amb la votació quedaran ja adscrits els militants al nou partit.

De moment, la discussió sobre on se situaran a Europa, s’ha tingut només a nivell intern i es deixa el debat per després de la constitució del partit. Però compten per les eleccions europees del 2009, anar amb una candidatura comuna a nivell europeu i amb un candidat comú per la presidència del Parlament i per la presidència de la Comissió.

En el Congrés del PSE del passat mes de desembre a Lisboa, ja es van modificar els Estatuts per tal de facilitar l’entrada a partits progressistes, demés de laboristes, socialistes i socialdemòcrates.

“El procés avença i de ben segur trobarem la fórmula adequada per treballar junts”.

Aquí no va ser tan clar com al matí en parlar de la Constitució Europea.

En el torn de preguntes es produí una situació com de “comèdia dels errors”. Per la majoria dels presents, el discurs de Romano -per com se li van dirigir tots els que van intervenir- ens deixà més aviat preocupats i endevinant darrera l’ambigüitat de les seves paraules una divisió en el Partito Democràtico a l’hora de la seva adscripció als grups parlamentaris europeus.

Ara bé, tant el nostre President del Grup, Martin Schulz, com el President del PSE Poul Nyrup Rasmussen, van agrair-li les seves paraules en un gest de deixar totes les portes obertes, davant de la dificultat real que els membres del Partito Democràtico que vénen de la Margherita decideixin formar part del Grup Socialista el PE.

Només la intervenció de Josep Borrell deixà palesa la inquietud que teníem la majoria dels membres del Grup davant la dificultat de trobar un encaix satisfactori per a tothom.

La fredor amb què es va rebre Prodi i la qual Prodi deixava sentir envers el Grup Socialista eren un indici que el camí no serà fàcil

Em diuen que la trobada de Prodi amb els liberals va ser més càlida. També això pot ser un indici de per on “van els trets”.

5 comentaris

  1. Albert Balada 24 Maig, 2007 · 11:33

    He llegit amb deteniment el teu post i em quedo amb els paràgrafs finals sobre la fredor i la calidessa, com dius tant bé: ni sí, ni no, sinó tot el contrari. Felicitacions per aquest blog i perquè en Jacques Brel hi és present.

  2. Pia Bosch 24 Maig, 2007 · 11:33

    Maria, felicitats pel bloc. És fantàstic que ens mantinguis informats de l’evolució de les relacions del partito democràtico amb el grup parlamentari socialista europeu i amb el PSE. Segur que serem molts els que seguirem aquest relat.

  3. José Luis Vicién 24 Maig, 2007 · 11:33

    a la atenc. de Maria Badia.

    Unas cuestiones a comentar y preguntas.

    Cuestiones:
    Podría ser una buena idea lo del Partido Democratico
    (unir a los progresistas), pero la ideología es una poco difusa y puede ser un “saco” Imaz (nacionalistas/democristianos), Duran(democristinos/nacionalistas), Prodi, La Margarita, liberales, Maragall, Socialistas.
    Hay que seguír el proceso.

    Es buena la idea de un Partido Europeo.

    Maragall es un activo que no se puede perder y creo que en el PSC y en el PSOE, no se le ha tratado bien ultimamente.

    Podría diluír la ideología o al Partido Socialista, si esta participara.

    Creo que teneís que fortalecer el Partido Socilista Europeo.

    Es necesario fortalecer Europa, y que las personas no lo vean como algo lejano.

    Hay que trabajar contra las abstención y acercarse a los ciudadanos. Las primarias creo que era una buena idea, hay que fomentar la participación también a otros niveles.

    Preguntas:
    Como es el proceso de afiliación al Partido Socialista Europeo (hay que afiliarse primero al PSC en mi caso, o es indistinto).

    Saludos,

    José Luis Vicién.

  4. mbadia 24 Maig, 2007 · 11:33

    Pués la verdad, comparto la mayoría de tus comentarios y debo añadir que estoy trabajando tanto en la mejora de la transparencia y proximidad del Partido Socialista Europeo así como en la mejora de la comunicación con los ciudadanos desde el Parlamento Europeo.

    Sobre tu pregunta concreta en relación con la militancia al Partido Socialista Europeo (PSE), efectivamente de momento, se puede ser “activista” del PSE, desde la afiliación en un partido nacional, en este caso si resides en Catalunya, del PSC.

  5. mbadia 24 Maig, 2007 · 11:33

    Benvolgut José Luís,

    Gràcies pels teus comentaris. Jo diria que els partits europeus no són només una bona idea, sinó que són imprescindibles per afrontar amb garanties el futur polític de la Unió Europea. Ara bé, que s’articuli un partit europeu no vol dir que tots els que estem a favor de la construcció europea en formem part. No ha de voler dir la creació d’un partit transversal, ja que les propostes polítiques dels que defensem la integració europea són molt diferents. És cert al Parlament Europeu treballem molt pactant i buscant aliances per arribar a acords i, amb el temps, tot pot ser possible, però de moment, un partit transversal no és possible. Com va dir el mateix Romano Prodi, el Partido Democràtico d’Itàlia, que era una necessitat en aquest país -especialment per afavorir la governança d’una gran coalició-, no té perquè anar bé en general ni en altres països.

    Maria Badia

Respon a Albert Balada Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada