Pregunta parlamentària sobre l'apologia del nazisme

La Comissió Europea creu que l’apologia pública, la negació o la trivialització flagrant i intencionada dels crims nazis ha de ser castigada penalment, està supervisant les mesures  que apliquen els Estats membres, i s’ha compromès a publicar un informe sobre el tema per a finals de 2013. Així ens ho va comunicar l’eurocomissària de Justícia, Viviane Reding, el passat 31 de juliol, en la seva resposta a la pregunta parlamentaria que vam presentar el Raimon Obiols i jo mateixa el maig passat:

Entén la Comissió que el lliurament de reconeixements militars a excombatents de les tropes nazis està d’acord amb els valors en què la Unió Europea es fonamenta, en particular amb el que disposa l’article 2 del Tractat de la Unió Europea?

La resposta fou la següent:

EN
E-005782/2013
Answer given by Ms Reding
on behalf of the Commission
(31.7.2013)

Castellà

According to Council Framework Decision 2008/913/JHA on combating racism and xenophobia, all EU Member States are obliged to penalise the intentional public incitement to violence or hatred directed against a group of persons or a member of such a group defined by reference to race, colour, religion, descent or national or ethnic origin. The intentional public condoning, denial or gross trivialisation of Nazi crimes is also to be made criminally punishable. The Commission is currently monitoring Member State’s implementing measures and will draw up a report on this issue by the end of 2013. It is for national authorities to investigate any instances of hate speech or Holocaust denial and to prosecute the perpetrators of such offences.

Public authorities, political parties, and civil society must indeed strongly condemn and actively fight against racist and xenophobic behaviour. Furthermore, the Commission underlines the importance of preserving the memory of the past crimes, in particular of the Holocaust and of the crimes committed during World War II, and urges Member States to take the necessary measures to ensure their remembrance.

 

Els mitjans catalans de comunicació s’han fet ressò d’aquesta informació arran de la nota publicada el 2 de setembre per l’Agència Catalana de Noticies, segons la qual l’eurocomissària de Justícia, Viviane Reding, ha advertit que “l’exculpació, negació o trivialització flagrant intencionada i pública” dels crims comesos per règims totalitaris “han de ser sancionables penalment”.

La pregunta parlamentària i la resposta de la Comissió posen de manifest el paper essencial de les institucions europees en la defensa dels drets fonamentals i la cada cop més estreta relació entre els diferents nivells de governança en el marc de la Unió Europea.

Sens dubte, l’essència i l’objectiu últim del Parlament Europeu (PE) és contribuir a la construcció europea i a fer del projecte de la UE, un projecte polític ambiciós, amb propostes concretes i útils pels ciutadans i ciutadanes europeus. Per això, els membres del PE hem de tenir present les realitats, conflictes i aspiracions dels territoris que representem. Perquè en definitiva aquests territoris, en la seva complexitat i diversitat, són la peça fonamental de la Unió.

En aquest context, les preguntes parlamentàries resulten un instrument útil d’interlocució i interrelació entre la CE i el Parlament i entre aquest i els ciutadans i ciutadanes a qui representa.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada