Per què he dimitit?

Acabo de presentar la dimissió com a Secretària General de la Delegació Socialista Espanyola al Parlament Europeu.

Sobre les raons de la meva dimissió:

La dificil situació per la que passen les relacions entre Catalunya i Espanya té repercussions en quasi tots els àmbits i a tots els nivells polítics. També al Parlament Europeu.

Fa una setmana se’m va demanar si volia signar una carta dirigida a la Comissària Reding, Vicepresidenta de la Comissió Europea, responsable de la cartera de justícia, drets fonamentals i ciutadania, demanant-li que fes una crida per aturar les amenaces de l’ús de la força com a resolució d’un conflicte dins de la Unio Europea. Perquè per resoldre els nostres conflictes, cal diàleg i deixar les forces de seguretat “en pau”, tant a Espanya com a Catalunya. Aquest és l’objectiu de la carta i no cap altre.

Se m’ha dit que no s’havia d’internacionalitzar el conflicte, però és que la carta no va dirigida a NNUU sinó a una comissària de la UE que justament és responsable dels drets de ciutadania europea.

La realitat és que el contingut de la carta s’ha sobredimensionat, s’ha manipulat i s’ha instrumentalitzat de manera que ha creat una forta incomoditat en diferents sectors.

Quan dilluns vaig percebre aquesta situació vaig posar el meu càrrec de Secretària General de la Delegació Socialista espanyola a disposició del President de la Delegació, Juan Fernando Lopez Aguilar. I aquest matí s’ha acceptat la meva dimissió.

Vaig pensar que si aquest gest podia fer disminuir algunes incomoditats i rebaixar una mica la tensió generada, valia la pena fer-lo.

La meva opinió és que el moment de crispació que estem vivint fa que una iniciativa, unes declaracions que fa uns mesos es rebrien en la seva importancia real, avui es capgiren del tot. De tal manera que enlloc de preocupar-nos i condemnar les amenaces fetes contra Catalunya, es condemna els signants d’una carta que justament demanen més diàleg i menys visceralitat.

En tot aquest episodi, diria que hi té molt a veure les reaccions del govern del Partit Popular d’Espanya en relació a les peticions de Catalunya. Unes reaccions que si les comparem amb les del Govern del Regne Unit en relació a Escòcia queden molt mal parades. Les del Govern d’Espanya són d’immobilisme i de crispació. Les del Govern del Regne Unit, de diàleg i de buscar solucions: una lliçó de democràcia que aniria be aprendre tant des de Espanya com des de Catalunya.

Hem de ser prudents perquè tot és molt fràgil, però la prudència no ens ha de deixar muts.

29 comentaris

  1. Andreu 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Gràcies Sra. Badia. Vostè sí que representa els ciutadans de Catalunya a les instituciones europees. Fatxendes com el Sr. que vol enviar la Guardia Civil a reprimir els anhels de llibertat del poble de Catalunya representen el que representen.

    Ànims i moltes gràcies, tant de bo hi hagués més gent valenta i amb principis com vostè al PSC.

  2. Antoni 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Estimada Maria.
    Voldria mostrar-te el meu solidari suport. No tens rés del que apenadir-te, Maria. Son d’altres els que haurien de reflexionar sobre el seu comportament del tot injustificable. Mai no he escoltat als Secretaris generals del PSOE, a cap d’ells, cridar l’atenció a Rodríguez Ibarra o a Alfonso Guerra, quan per exemple, va declarar que “se habia cepillado el Estatut”. Això sí, una dirigent socialista del PSC com tu no pot signar una carta demanant protecció per unes paraules pronunciades per tot un vice president del Parlament europeu ( Europa acaba de rebre el Nobel de la Pau) que a mès, ha rebut una crítica frontal d’un eurodiputat conservador holandés que li deia que els termes emprats li recordàven els utilitzats per Franco!. Tot està capgirat i jo, com tants d’altres, hem deixat d’entendre gairebé rés. Fa molt temps que observo amb la màxima preocupació com s’han abandonat els valors que fan diferent el pensament i el comportament polític de l’esquerra respecte del de la dreta (i amb una dreta tant reaccionària com ho es l’espanyola). La teva signatura en la carta adreçada a la Comissària Reding t’honora. Podràs dormir tranquila perquè has fet el que havies de fer. El que es del tot inadmisible es la resposta de tot un Secretari general del PSOE i també del que ha dit la Elena Valenciano. Ho lamento molt i molt, però el proper 25 de novembre, el PSC en pagarà les consequències de tanta incongruència, de tants i tants errors. Tal i com ha pasat a Galícia o al País Basc. La derrota serà espectacular i, el més cruel es que els màxims responsables ja ho sáben que serà així. Però ja no té remei. Demà els diaris faran molta llenya. Una nova decepció. I des del carrer Nicaragua…silenci!!!!
    Amb afecte, respecte i consideració et reitero la meva solidaritat.

  3. Gustau Navarro Barba 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Trobo “curiosa” la argumentació realitzada pel seus coreligionaris socialistes espanyols “no s’havia d’internacionalitzar el conflicte” no havien quedat que Europa era la nostra casa comuna que dins d’Europa no existien estrangers? tinc una lleugera sensació que els socialistes espanyols, són molt primer de tot espanyols i després el que sigui necessari. La felicito per la seva actitud que a dir la veritat desgraciadament no és molt usual dins la corrent socialista catalana.

  4. José Luis 24 Octubre, 2012 · 16:48

    María estamos buscando últimamente tres pies al gato un día sí y otro también. Desde unos que quieren soberanismo pero no la independencia hasta mil y un eufemismos por el estilo. Lo peor es que se sigue gastando en partidas como el AVE a Santander o proyectos multimillonarios que no tendrán otro resultado que, ante la imposible financiación que acarrean los mismos, la venta de las joyas de la corona (en Catalunya sin ir más lejos: Aguas Ter Llobregat por 75 años, o las centrales hidráulicas o los peajes de las autopistas con el agravante del consiguiente despido de gente en la administración). Los que te conocemos (aunque poco como yo) sabemos quién eres y que tienes una sensibilidad sólo preparada para hacer el bien, sin mirar a quien. Un abrazo.

  5. Pau Gàlvez 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Felicitats . Honora a la persona l’obediéncia a la própia conciéncia.

  6. Pilar 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Puc entendre que hagis presentat la dimissió per prudència, però personalment em sap molt greu que te l’hagin acceptat. No entenc quin exercici de democràcia és que algú pugui dir les barbaritats que es diuen, que es pugui amenaçar repetidament, que es pugui mentir i difamar per crear crispació, i hagi d’acabar dimitint qui denuncia la situació; més quan entenc que la denuncia no inclou amenaces ni mentides.

    El govern d’Espanya gestiona molt malament les inquietuds de Catalunya, però com acaba pesant més la captació de vots que el bon govern, no li surten els colors i aquesta mala gestió li suposa uns redits a la resta d’Espanya que li compensa el que pugui perdre a Catalunya (si en perd).

    Com a votant socialista he de dir que m’indigna molt més la postura del PSOE acceptant la dimissió i parlant d’una carta “absolutament equivocada”. Hagués volgut que es posicionessin a favor de la pluralitat dels pobles d’Espanya i en defensa del dret d’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques, que en algun moment havien reclamat. Hagués volgut que s’indignessin igual pel nacionalisme caspós i poc integrador que en nom d’Espanya genera crispació, que ho fan pel nacionalisme català.
    Potser hem de ser prudents (si, ho hem de ser), però potser ja n’hi ha prou de callar i que els altres puguin dir el que vulguin; bàsicament mentides.

  7. Piero Galilea 24 Octubre, 2012 · 16:48

    En aquests dificils moments pensi que a Catalunya som molts els que valorem persones com a vosté, i actituts com la seva.Gràcies pel seu treball..

  8. Enric Comas 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Sra. Badia: la felicito. Cada vegada més, tinc l’impressió que els polítics estan més lluny dels ciutadans. Es com si visquessin en un mon molt llunya del nostre. A ells no els hi fa mal el mateix que a nosaltres, gaudeixen amb coses diferents que nosaltres, i cada vegada més, ens miren menys i quan ho fan, ho fan amb indiferència. Dic això, per que trobar a un representant nostre, escollit per nosaltres, i que faci el que ha de fer, es si més no, atípic. Vostè ha fet el correcte i això ho veu la ciutadania. Vostè no esta sola i ara menys que fa unes hores. Te al darrera més d’un milió i mig de catalans. Com diu, això es molt fràgil, però tots junts farem camí. Camí on trobem a faltar el Socialisme Català, cosa que molta gent no entenem, per que en un futur Estat Català, no hi hauria PSC ?
    Quan escoltem al Sr. Navarro, sembla que el dia 11 de setembre, no hagués existit, i que totes les persones que voliem fer-nos sentir, fóssim invisibles. Això no es just, vinguin les pressions d’on vinguin, el poble ha parlat i ell, el partit, es deu al poble.
    Li repeteixo les meves felicitacions, i li agraeixo la feina que no dubto dura a terme a partir d’ara per intentar que la voluntat del poble de Catalunya, sigui una realitat.

  9. gustau f 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Ets un exemple de politic que ja no en queden. Avui tots som tu. Gracies per no trair els teves conviccions i hagis defensat els fonaments de la democracia. Psc i Psoe no saben el que estan fent. Despres es lamentaran de la desfeta argumentan saber que. Molt millor que ja no participis d’aquesta comedia (tragedia anunciada). ANIM no temis pel teu futur, persones integres com tu es necessiten en el mon real.

  10. contramunt 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Molts ànims, suposo que deus estar pasant per uns moments díficils. I més després d’haver fet una acció (la carta) que t’honra com a delegada del poble, humanista, i antimilitarista.
    El que més greu em sap del teu cas és que l’executiva hagi acceptat la teva dimissió enlloc de defensar-te públicament. Això et posiciona en una situació d’error quan la realitat ens diu que el teu gest ha estat ètic i moralment extraordinari.
    Per primer cop en 40 anys, els meus pares, militants socialistes i lluitadors antifranquistes, votaran una formació política que no serà el PSC.
    Amb gent com tu, pots estar segura que això no pasaria.
    Endavant i ànims, representes molt bé a moltíssims catalans!

  11. Albert Bradomin 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Tant la signatura com la dimissió et dignifiquen, Maria. No espero rés del vostre partit, però amb el que has fet demostres que com a diputada has volgut complir amb el teu deure. Gestos com el vostre ens dignifiquen a tots. Gràcies.

  12. Joan Pujolar 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Maria. Encara que tinguis clar que ho havies de fer i estava ben fet, un no deixa de passar almenys algunes males estones. Tens la solidaritat i l’afecte de molts, la meva inclosa. Tampoc no has d’estar d’acord amb el que penso; però jo crec que el pitjor que li pot passar a un partit polític és que s’oblidi de qui representa i quins valors defensa. I jo crec que al PSC i al PSOE li ha passat això i ja porta algun temps.

  13. Josep 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Usted ha hecho bien y ha sido correcta su actuación pero me pregunto que hace usted en el PSC-PSOE, creo que deberia de darse de baja y apuntarse al nuevo partido de Ernest Maragall y compañia, por el socialismo catalán y Catalunya. Gracias por su trabajo anónimo y diario en beneficio de todos los catalanes.

  14. Adelina Martinez 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Maria Badia a sido muy coerente, deberian tomar ejemplo muchos politicos

    es una persona que siempre me a caido muy bien, pero no podia esperar
    menos de ella
    dely

  15. scapix 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Tampoc entenc massa, però, que davant la impresentable qualitat de les crítiques rebudes s’hagi de prespondre amb aquesta dimissió; si queda aquí de poc haurà valgut la pena tot plegat i els que l’han criticat en sortiran reforçats i continuaran les amenaces.

  16. Miquel 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Hola Maria,

    Moltes gràcies per signar la carta.
    No és just que hagin acceptat la teva dimissió. Sempre dic que cal jutjar els polítics per els seus fets, no per les seves paraules. En aquest cas els fets posen a cada ú al seu lloc.

    Salut

    Miquel

  17. Toni 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Benvolguda Sra Badia,

    Enhorabona per la seva integritat política i moral. Espero que aquest incident, i dels molts que vindran, li faci reconsiderar la seva militància a un partit que treballa en contra dels interessos del nostre país.

  18. Xavier Vilaró 24 Octubre, 2012 · 16:48

    “Chapeau”, sra.Badia. Com es noten a faltar socialistes com vostè!

  19. Joan 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Benvolguda companya,

    Estem amb tu i et recolzem amb tota la nostra força.
    Una frase important:
    Si hi ha algun conflicte entre el món natural i el moral, entre la realitat i la consciència, la consciència és la que ha de portar la raó

    Salutacions

  20. Ximo 24 Octubre, 2012 · 16:48

    ” La prudència no ens ha de deixar muts ” però quan, a partir d’ara ?. Perquè ara sembla que ens ha deixat.
    Quina casualitat, aquesta mateixa nit, al programa on Alejo ( antes Aleix ) Vidal Quadras va deixar anar tota la bilis que el caracteritza, feien exactament el que apunta vostè: culpar als autors de la carta sense entrar amb el motiu que l’ha motivat.
    Com és possible que és digui el que va dir l’eurodiputat del PP i no és pugui reprovar la seva actitud ?. Dit això, tenint en compte que les paraules de Vidal Quadras, van ser dites en un ambient de tertúlia televisiva i en un entorn habitual i propici com és el d’Intereconomia, la cosa, potser si que no hauria d’haver anat més enllà i el problema a sobrevingut per la volada que ha agafat el tema, lo qual, òbviament, també s’havia de mesurar abans. Però bé, em pregunto quantes vegades en un tema paregut no s’han tancat files i aquí s’ha acabat el plet.

  21. Eva 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Benvolguda Maria:

    La carta a la Sra. Reding em sembla un gest molt important en favor de la democràcia, els drets humans i els interessos dels catalans i és un gest que s’ha d’agraïr als signataris. Només vosaltres, els nostres màxims representants a la UE, teniu capacitat per defensar el nostre país on toca i tal com toca, que és el Parlament europeu, i no als mitjans. També m’ha agradat escoltar-te dir que no et penedeixes d’haver signat aquesta carta, i que sembla que el problema sou els qui denuncieu les amenaces militars i no els que les fan. Evidentment, crec que això no admet discussió, crec que la indignació popular és manifesta. Ara bé, tenint en compte els interessos del partit que representes, el PSOE, que no pas el PSC exclusivament, i les declaracions de Rubalcaba, de que “es una carta totalmente equivocada, ella creo que también lo piensa”, quan manifestament, no solsament no ho comparteixes, si no que et reafirmes en la teva actuació, el que no entenc és com pot continuar tenint cabuda la teva veu en aquest partit polític, ni tampoc com pots haver acceptat quedar públicament com si t’haguessis de retractar per una mala acció només perquè el PSOE tingui interessos a Espanya, i per tant, no necessàriament a favor de Catalunya, quan la teva posició és prou clara i important com perquè sigui censurada o interrompuda per interessos partidistes i la teva feina a Europa, prou important. En lloc d’això, crec que hauries de mantenir-te ferma davant de la direcció general del PSOE i si ells no consideren que la teva actuació s’adigui a l’estratègia del partit, s’haurien de considerar altres opcions polítiques. Crec que les paraules de Rubalcaba són un escarni públic a la teva persona, la teva feina, i els catalans, i crec que hauries de continuar defensant la teva tasca, amb les teves idees, en el partit que t’ho permeti fer amb llibertat i que no et faci retractar-te d’aquesta manera.

    Molts ànims, i espero que continuïs representant els interessos de Catalunya a la UE de forma fidel als valors individuals i de país, per molts anys.

  22. Andreu Camps 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Benvolguda Maria:
    Ja em disculparàs si sé de tu més per ser la companya d’un tan bon actor, que no pas per la teva tasca parlamentària.
    Lamento haver d’escriure aquest correu. Celebro, però, poder fer-ho.
    Com ha fet l’Ernest Maragall, afirmant la necessitat de, com a mínim, un acord fiscal de caire sobirà de Catalunya amb l’Estat, la qual cosa l’hi ha valgut -com va passar a son germà- l’aïllament dels seus, ara ets tu qui, fent mostra de la teva integritat política, sense deixar d’estar convençuda dels teus principis, sense deixar d’apostar per una Catalunya encaixada en un estat espanyol idíl·lic (i utòpic, permet-me dir-ho), has estat emmudida, arraconada, comminada a dimitir la teva responsabilitat al capdavant dels socialistes espanyols a Brussel·les.
    Desitjo que aquesta crisi signifiqui per a tu l’oportunitat d’adonar-te de quina pasta està feta la “democràcia” espanyola. No dubto que molts col·legues europeus deuen estar fent-te arribar missatges de suport, missives que, ara, tens l’oportunitat de respondre fent evident les greus mancances i amenaces del sistema en mans del qual està, ara, el futur del teu país, Catalunya.
    Serem molts els qui et farem costat en aquest camí de recerca del teu espai natural, que és a Europa i entre nosaltres, no amb el fascio espanyol. El sobiranisme català és plural, mal els pesi als qui t’acaben de colpejar.
    Salutacions cordials, i una ferma i sobiranista abraçada.

  23. CARLES PONSA BALLART 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Maria. Molt bé.!!!!!!
    Carles Ponsa

  24. xavier 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Felicitats Maria Badia. El meu reconeixement.

  25. jepmaria 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Enhorabona Maria!

    Has actuat amb criteri, assumint la responsabilitat com a parlamentària europea que ha de vetllar pels principis de la UE, i amb gran dignitat en dimitir, abans que excusar-te per haver signat una petició del tot justa, i adreçada a qui formalment corresponia.

    Entenc que vulguis seguir en el PSC. Catalunya necessita un PSC… però no segrestat o sotmès pel PSOE. No sé si Catalunya arribarà a aconseguir la independència, però, tant de bo, passades les eleccions feu un cop de cap i el PSC sí que l’aconsegueixi.

  26. Jordi Molgó 24 Octubre, 2012 · 16:48

    Benvolguda Maria:
    Que ens passa? jo personalment estic amb tu i els teus companys, només es possible medir els desproposits del Sr. Vidal Cuadras en la mes estricta fragilitat del tema, pero es tant greu el que ha arribat a dir , que no ens podem quedar muts, tal i com tu molt bé dius.
    T’encoratjo a seguir amb aquesta línea valenta, i els que et coneixem, ja fa temps que sabem de la teva lluita en be de la ciutadania i de Catalunya.
    Ara si em permets, també trovo molt greu les declaracions del Sr. Perez Rubalcaba, posant-se en boca propia una opinió que només has de dir tu ” a estas horas Maria también cree que la carta ha sido un desproposito”.
    Com a solicialiste català, em fa pena aquesta summinssió que estem demostrant, hem estat sempre capdevanters en la defensa de les llibertat de catalunya, i ara mira com estem, i acabo com començava, que ens passa?

Respon a Xavier Vilaró Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada