Per on hem de començar a sargir el PSC?

Tots parlem amb amics, familiars i coneguts que ens expressen les seves preocupacions i les seves opinions de com van i com els hi van les coses.

Per tant, la nostra pròpia opinió està molt influenciada pels comentaris, llegits o escoltats, que ens arriben de persones del nostre entorn.

I és evident que uns i altres comentaris reflecteixen diferents situacions personals i socials. Són diferents en funció de l’estatus social, econòmic i cultural de cadascú i de les seves aspiracions.

Per tant, les anàlisis que poden acostar-se a un millor diagnòstic del que ens passa, seran aquelles que recullin  més informació, de més sectors i més diversos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Si cadascú de nosaltres es queda només amb el que li diuen els seus amics i coneguts, tenim tots els números d’equivocar-nos molt.

Hauríem d’intentar ser clars i honestos amb nosaltres mateixos. Si el PSC ha anat perdent el suport en les darreres eleccions, en primer lloc, és perquè els ciutadans no perceben que els puguem resoldre els seus problemes. No se senten identificats amb el què i el com els expliquem, el que pensem i el que els hi proposem, sigui per resoldre els  problemes -que són molts i molt greus- sigui pel futur que els dibuixem pel  país, per ells i pels seus fills i néts.

Des de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, quan vàrem aplegar un 31,16% dels vots, hem perdut molt suport i hem anat baixant fins a les darreres en què ens hem quedat amb un 14,43% dels vots.

Pel que fa a aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, una primera anàlisi, la d’identificar cap on ha anat el suport dels nostres votants, ens diu que un 6% ha anat a CiU, un 8% a ERC, un 7% a ICV, un 8% a Ciutadans i un 1% al PP.

Si fem les sumes, veiem que cap a les opcions creuades de centre, esquerra i catalanista se’ns en van el 21% dels nostres votants i només un 9% se’n van cap a les opcions de dreta i espanyolistes.

Si sumem els vots dels diferents territoris intentant fer una divisió centre-esquerra catalanista i centre-esquerra més espanyola, veiem com, mentre aquest últim segueix aplegant suports de forma majoritària a l’àrea metropolitana de Barcelona, la resta del territori es decanta cap a l’eix més catalanista.

Tenint en compte aquestes dades, crec que és convenient fer bones anàlisis i ben arrelades per un nou projecte pel PSC.

Un projecte que a més dels nostres principis de sempre, d’igualtat i de solidaritat, ha d’incloure els de transparència, honestedat i de revitalització de la democràcia. Perquè hem de recuperar la vocació de servei públic com a única ambició per fer política i com a garantia per fer realitat els nostres objectius i principis.

I una vegada nosaltres tinguem la convicció de les nostres propostes, les hem d’explicar amb paraules noves que responguin als reptes nous, proposar les estratègies i els millors companys de viatge per portar-les a terme.

Com diu Pier Luigi Bersani el candidat del centre-esquerra italià: “a través de la política, canviar la POLÍTICA amb majúscules”, -que no és  canviar de política.

I després de fer aquesta reflexió potser sabrem per on hem de començar a sargir el PSC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *