Més sobre el Corredor del Mediterrani

Per si pot ser d’utilitat, apuntaré algunes clarificacions sobre la qüestió del Corredor Mediterrani, en particular, i sobre la Xarxa de Transports Europeus, en general.

En la revisió de les anomenades Xarxes Transeuropees de Transports (TEN-T, en les seves sigles en anglès), la Comissió Europea va fer una distinció de tres nivells:

1) La xarxa global, que ha d’estar finalitzada el 2050.
2) La xarxa bàsica que inclou les parts amb més volum de tràfic de mercaderies i passatgers i que ha d’estar en funcionament el 2030.
3) I finalment, els Corredors ferroviaris, concebuts com a part nuclear de la xarxa bàsica i que han de tenir un caràcter multimodal, és a dir, connectant diferents tipus de transport per tal d’aconseguir una millor competitivitat.

Sota aquesta última visió es van incloure el Corredor Atlàntic i el Corredor Mediterrani. La importància d’aquests últims és enorme donada la gran activitat de les regions espanyoles de l’Arc Mediterrani. Ambdós corredors són vitals ja que permeten connectar les infraestructures de transport d’Espanya, Portugal i França i reforçar la cohesió territorial i social de les regions europees concernides.

La proposta de la Comissió Europea fou acordada amb el govern d’Espanya, encara sota la presidència de Zapatero. Les negociacions, com no pot ser d’altra manera, van tenir en compte les necessitats de tots els Estats Membres, però el conjunt de la proposta de la Comissió Europea es dissenyà, indefectiblement, pensant en l’interès general.

Tanmateix, el passat mes de febrer, Ana Pastor, ministra de Foment del gabinet encapçalat per Mariano Rajoy, va presentar noves propostes que amplien de forma substancial la demanada per Espanya. Cal recordar, però, que la majoria d’aquestes propostes ja havien estat excloses de la xarxa bàsica per la mateixa Comissió, incloent-hi l’anomenada Travessia Central pels Pirineus.

Tot i així, el Partit Popular espanyol i el PSOE han recuperat aquesta ampliació dels projectes relacionades amb la Xarxa TEN-T , mitjançant la presentació d’esmenes a la Comissió de Transports i Turisme (TRAN) del Parlament Europeu. Aquestes esmenes, seran votades a TRAN el proper 27 de novembre i, amb tota probabilitat, arribaran al ple del Gener de 2013.

A què obeeix aquesta modificació?
La recuperació de la proposta de la Travessia Central s’explica, en bona mesura, pel fet que les infraestructures que entraran a formar part de la xarxa bàsica – i especialment dels Corredors – són les que poden rebre més finançament europeu. Per tant, en moments de greu crisi, cada autonomia, cada regió, cada ciutat, lluita perquè les seves infraestructures hi siguin incorporades – cosa totalment comprensible i legítima.

Dit això, també s’hauria d’entendre que és obligació dels governs invertir en aquelles obres públiques que siguin d’interès general, en el sentit que poden aportar més dinamisme econòmic al conjunt de l’Estat. Alhora, cal recordar, que la crisi arriba també a les institucions europees i avui – moment en què es debat del nou pressupost per 2013 – molts Estats estan proposant justament rebaixar el pressupost general de la Unió.

En conseqüència, la combinació de menys diners per part de la UE, menys diners de l’Estat i l’ampliació d’infraestructures en el paquet de la xarxa bàsica fa del tot inviable i impossible afrontar les obres crucials per la millora del desenvolupament econòmic d’Espanya i de Catalunya.

Aquesta és la raó per la qual els socialistes catalans al Parlament Europeu votarem en contra de l’ampliació dels corredors espanyols a la Xarxa Transeuropea de Transports: en favor de l’interès general, tal i com ho havia defensat la Comissió Europea.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada