Més retallades, més dèficit, menys transparència, menys inversió: la proposta del Consell Europeu pels Pressupostos de la Unió

La darrera proposta que coneixem pel Multianual Financial Framework (MFF) , el pressupost plurianual de la UE és, de manera molt clara, insuficient per tornar a posar Europa en la via del creixement.

Què ens proposen:

Els pressupostos 2007-2013  que eren de 985.614 mil milions d’€, un 1,11% del PIB, han ocasionat un dèficit de 16 mil milions d’€ pel desequilibri entre els compromisos i els pagaments. Per aconseguir arribar a un acord, des del Consell es cedeix en els compromisos (o previsions de despesa) sense disposar dels diners suficients per fer els pagaments (la quantitat que finalment es posa a disposició per cobrir les despeses) ocasionant així el dèficit. Segons l’article 310 del Tractat de Lisboa el pressupost de la UE ha d’estar equilibrat,  no pot tenir dèficit,  per la qual cosa aquesta pràctica ens pot situar en la il.legalitat.

El saldo negatiu dels comptes es deu a un desajust entre les previsions que la Comissió Europea va fer per per l’any 2012 i la quantitat que el Consell finalment va posar a disposició, molt per sota d’aquestes previsions.

La proposta pel MFF 2014-2020 era – el novembre 2012-  de -73 mil milions i segons ens diuen, avui hi hauria una reducció afegida de -13 mil milions repetint els pressupostos de 2007-2008.

Sembla que per acontentar uns i altres  proposen unes partides de centenars de milions d’euros per finançar polítiques concretes com l’atur juvenil, els fons cohesió,…

Hem d’estar a l’aguait que no ens retallin bilions per una banda i ens facin el favor de destinar centenars de milions a temes concrets per una altra que a més no se sap d’on es trauran. Això a casa meva se’n diu ” la xocolata del lloro”.

El Parlament Europeu, a partir del Tractat de Lisboa, té co-decisió en els pressupostos, és a dir, cal l’assentiment del PE per la seva aprovació.

Des del nostre punt de vista, les línies vermelles perquè el Parlament Europeu doni la seva aprovació són:

– que hi hagi fons suficients per cobrir els compromisos que la pròpia Unió ha pres pel creixement i la creació d’ocupació, per l’estratègia 2020, pels Objectius de Desenvolupament del Mil.leni,..

– una solució pels deutes de l’anterior pressupost que han portat a la situació de dèficit

– que hi hagi fons suficients per dur a terme les necessitats en polítiques R+I+i, educació i ocupació pels joves, infraestructures, medi ambient i energia

– un pressupost més flexible. No podem saber el 2013 com estarem el 2020. Una revisió a  mig termini és necessària

– hem d’anar cap a un pressupost amb recursos propis, per reduir la pressió en els pressupostos nacionals. Reforma de l’IVA i la Taxa a les Transaccions Financeres (TTF) com a recursos propis.

En resum, la solució per tornar Europa a la via del creixement passa per enfortir la UE i no pas per debilitar-la.

Hem d’estar atents a les negociacions i fer les sumes i les restes ben fetes que no ens sembli que anem endavant i resulti que retrocedim a uns recursos del 2005 que per bé que els administrem, que ho hem de fer, no ens arribaran per crear ocupació, però tampoc per preparar els nostres països perquè siguin competitius a mig i llarg termini.

Foto: Images_of_Money (CC BY 2.0)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *