L'Europa que no volem


Ahir em preguntaven pels rostres dels dirigents conservadors d’una de les nostres tanques de campanya. Per si no tinguéssim prou explicacions, Berlusconi (que apareix com a personatge central de l’esmentada tanca) es supera a si mateix. En les darreres setmanes el primer ministre italià ha estat protagonista de diverses polèmiques: per l’intent d’incloure actrius i models a les llistes europees del seu partit (i la picabaralla posterior amb la seva parella) i, també, per les denúncies que ha rebut per presumptes suborns a advocats…

L’aspecte més controvertit i que exemplifica clarament les dues visions d’Europa que ens juguem en les properes eleccions és l’enduriment de les mesures legals contra la immigració irregular, que van ser ser aprovades pel Parlament italià sense que hi hagués cap debat. Ara, tota entrada o estada il·legal en el territori nacional italià es converteix en un delicte i es poden fixar penes de presó per als que alberguen a immigrants en situació irregular. També s’amplien els terminis de retenció dels estrangers a l’espera d’expulsió, i es prohibeix als immigrants sense permís de residència la realització de qualsevol gestió administrativa.

Amb l’aprovació d’aquestes noves mesures, Berlusconi s’ha mostrat rotund i ha afirmat que no vol una “Itàlia multiètnica” i que “no obriran les portes a tothom”.

En la conjuntura actual no ens calen propostes i afirmacions tan frívoles i indecents. Ens mereixem una Europa que es preocupi realment per les persones i que prioritzi les qüestions socials davant el mercat i els interessos partidistes. Les properes eleccions al Parlament Europeu poden marcar un punt d’inflexió i garantir una majoria progressista. El canvi és possible i l’aconseguirem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada