L’esperança dels pobles per un futur millor, és la garantia més sòlida per la pau

Una sèrie de coincidències en el temps estan portant a Turquia a una situació terriblement perillosa pel seu futur i també per a les relacions geoestratègiques de la Unió Europea.

Els dubtes expressats per la pròpia UE i alguns dels seus països membres sobre l’adhesió de Turquia; la proximitat de les eleccions legislatives que han portat a mobilitzar l’electorat conservador i religiós del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) -partit en el govern-; la percepció occidental que podria existir una “agenda amagada” dels partits d’influència religiosa….Tot plegat crea un bon “caldo de cultiu” que, per una banda, va dissipant el “somni europeu” dels turcs i, per l’altra, desperta en els moviments extremistes la temptació d’instrumentalització dels sentiments i aspiracions dels ciutadans ciutadanes.

En aquest panorama s’inscriuen els actes de violència que han esclatat a Turquia des de fa pocs mesos: l’assassinat de l’editor d’origen armeni Hrant Dink, els assassinats de persones de creença cristiana i l’augment d’un sentiment nacionalista més ètnic i anti-occidental que el que va crear la República turca “kemalista”.

Com a reacció, l’amenaça de l’exèrcit amb el que s’ha anomenat “l’e-cop”: un comunicat publicat a Internet en el que manifesta la seva determinació d’intervenir si la situació ho fa necessari. I així arribem a què els temors que teníem fa uns mesos, cada dia esdevinguin més reals.

Sarkozy ha guanyat les eleccions a França i durant la campanya electoral va manifestar amb rotunditat que França vedaria l’entrada de Turquia a la UE. Proposta que li acostava el vot de l’extrema dreta, però que fa un flac servei al camí que -a tranques i barranques- Turquia anava fent per arribar a complir amb els criteris de Copenhague que demana la UE per esdevenir-ne membre. Criteris que no són altres que els de la democràcia, l’estat de dret i una economia sanejada.

I així en aquesta Europa on els governs de dretes van avançant, el rol que jugava la UE de garant i valedora de l’esperança de Turquia, d’un futur democràtic dins de la Unió on hi tinguessin cabuda tots els turcs, republicans o islamistes, s’està desdibuixant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada