Les Eleccions locals i cantonals a França porten una nova victòria socialista a Europa

Una nova victòria socialista en pocs dies: l’esquerra francesa ha sortit àmpliament vencedora de la segona volta de les eleccions municipals celebrades ahir al país veí. La impopularitat del president Nicolas Sarkozy ha contribuït a la caiguda de la Unió per un Moviment Popular (UMP), la qual ha fet que, a dia d’avui, una bona part de les ciutats franceses tornin a ser roges. I és que el Partit Socialista francès (PS) ha recuperat 30 de les 40 ciutats de més de 30.00 habitants que va perdre al 2001, entre les que figuren Toulouse i Estrasburg; si bé no ha aconseguit fer-se amb Marsella, que seguirà governada per l’actual alcalde conservador, Jean-Claude Gaudin.

Bertrand Delanoë, com era d’esperar, ha aconseguit conservar París amb un resultat espectacular, un 57.7% dels vots, però no ha aconseguit desplaçar la dreta del districte V -on l´ex alcalde Jean Tiberi ha resistit-, ni del VII -que ha quedat en mans de la ministra de Justícia, Rachida Dati-.

D’altra banda, el centrista François Bayrou ha perdut a Pau davant de la candidata socialista Martine Lignières-Cassou, per menys de 200 vots. Si bé ha pactat amb la dreta o amb l’ esquerra segons li ha convingut en cada ciutat, no ha aconseguit mantenir la seva ciutat. I és que la manca de coherència, tard o d’hora passa factura.

Així, en el còmput global municipal, el PS i els seus aliats han obtingut un 49.3% dels vots, davant del 47.5% assolit per la dreta. I a les eleccions cantonals, on preval la presència partidista per davant de la personalitat de l’alcalde o el cap de llista, el PS hauria obtingut un 51% davant del 44% de la UMP. Val a dir que un dels candidats més perjudicats pels resultats ha estat el Ministre d’Educació Xavier Darcos, que ha perdut l’alcaldia de Périgueux.

Aquests resultats han mostrat el descontentament de molts ciutadans i ciutadanes franceses pel “tarannà” de Sarkozy, a qui han volgut donar un toc d’atenció per haver airejat en excés la seva intimitat i la seva vida de luxe en un context econòmic gens favorable, i on les paraules han superat els fets. Segons alguns experts del país, aquest comportament l’hauria convertit en víctima de la “despresidencialització” de la seva imatge.

De fet, aquesta desafecció ha quedat també palesa en l’abstenció, que s’ha situat a l’entorn del 38% -essent un dels elements més determinants de la jornada-, i que ha afectat més al candidats de la dreta. Aquesta també s’explica pel cansament dels francesos després d’un any intens on, en les presidencials i legislatives, l’índex de participació va assolir un rècord històric del 85%. Així, alguns analistes opinen que només una part del vot popular que va recolzar Sarkozy a les presidencials ha tornat a l’esquerra, mentre que la resta s’hauria quedat a casa per castigar-lo.

En aquest sentit, ens trobem en una bona situació de partida per encarar la recuperació del Partit Socialista francès, i enfilar amb èxit el camí cap al proper congrés que han de celebrar a la tardor, amb la voluntat d’aconseguir revisar la seva estratègia i de construir un projecte alternatiu des dels municipis. Seria de desitjar que els desencontres dins de la pròpia família socialista es poguessin superar, per tal d’aconseguir una victòria a les eleccions presidencials del 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada