Les coses es podrien fer d'una altra manera

Fa pocs dies Catherine Ashton parlava del primer pas que s’havia donat cap a un acord entre Sèrbia i Kosovo de cara a normalitzar les seves relacions. Deia  l’Alta Representant que després d’una llarga història de guerres als Balcans Occidentals, els primers ministres de Sèrbia i Kosovo havien decidit “fer les coses d’una altra manera”.

Explicava que de l’experiència d’aquest diàleg, que havia necessitat de moltes hores i molta paciència i comprensió, se’n podien treure algunes lliçons.

Parlava del coratge que havia calgut per les dues parts per trencar aquesta condició quasi determinista de la política,  de les línies divisòries i de l’explotació de les diferències.

Descrivia l’Europa d’avui com una realitat sense contorns prou definits, amb múltiples identitats que no sempre encaixen amb facilitat en el concepte decimonònic de l’Estat Nació i que un dels grans reptes en molts dels conflictes d’avui és el d’ajudar persones amb identitats distintes a trobar maneres de compartir el mateix espai respectant-se mútuament. I apostava pel paper determinant que la UE podia jugar en  la diversitat tot convertint-la en un  benefici real per a tothom.

Mentre ho llegia, em va passar pel cap que si els primers ministres de Sèrbia i Kosovo havien decidit “fer les coses d’una altra manera” pensant en el bé dels seus pobles, potser els governs d’Espanya i de Catalunya amb l’ajuda de la Unió Europea, també podrien decidir fer les coses d’una altra manera, esmerçant-se a trobar una bona solució per una bona convivència entre Catalunya i Espanya, pensant en els seus ciutadans.

Comparteixo plenament la reflexió de la Sra. Ashton sobre les múltiples identitats que es troben en el territori de la UE i que no encaixen en el “concepte decimonònic d’Estat-Nació”.

I a l’hora de repensar el funcionament d’aquesta Unió Europea en crisis múltiples, també és una qüestió important l’encaix de les diversitats, que ajudaria a la percepció d’una Europa més amiga i que a més resoldria altres crisis plantejades avui, com és la del distanciament dels seus ciutadans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada