L'assassinat de Benazhir Bhutto

La mort de Benazir Bhutto en un atemptat deixa el Pakistan a les portes d’un període d’incertesa en aquest país, fins al punt que es fa difícil saber, hores d’ara, si les eleccions previstes per al proper dia 8 de gener es podran fer, si més no en un clima que afavoreixi la democràcia que Bhutto tant va defensar.

És cert que en la trajectòria de Benazir Bhutto hi ha clarobscurs. I que la seva gestió econòmica quan va governar potser no va ser prou bona. Però hi ha una cosa que no se li pot negar: una dona defensora de la democràcia que arriba a ser cap d’estat en un país musulmà després de guanyar unes eleccions té un valor enorme, fins al punt que és fàcil suposar que això és, precisament, el que va motivar l’odi i l’oposició aferrissada contra la seva persona.

Previsiblement, aquest hagués estat el 3r mandat de Benazhir Butto, després d’arribar a un pacte amb el President Musharraf. El 2007, la inestabilitat política i el conflicte amb els islamistes, porta el Pakistan a un estat de crisi que fa necessari el seu retorn polític. El President Musharraf, per la seva impopularitat, necessitava el suport dels EUA per blindar-se un nou mandat i Washington imposa una democratització al país, que només Benazhir Bhutto sembla poder acomplir. La situació esdevé una sortida tant pel President com per Benazhir Bhutto que es trobava a l’exili entre Londres i Dubai. Després que Musharraf signès el decret d’aministia per Bhutto i esmenés la Constitució per tal que l’antiga primera ministra pogués exercir un tercer mandat, arriben a un acord de compartir el poder.

Malgrat les amenaces de mort proferides contra ella per molts dels grups islamistes locals, l’antiga primera ministra torna al seu país el 18 d’octubre passat per governar. Va ser llavors que va manifestar la seva convicció de tornar per “salvar la democràcia”. Tot just deu dies després, el primer atemptat : en va sortir indemne, però hi va haver 139 morts entre els seus seguidors i més de 400 ferits. El segon, aquesta setmana, va aconseguir consumar el magnicidi.

La història de Benazir Bhutto i de la seva familia, és una història d’honors i d’assassinats. Als 24 anys, és empresonada amb la seva familia i el seu pare Zulficar Ali Bhutto, que fou el primer dirigent elegit democràticament el 1977 i una de les principals figures de l’oposició pakistanesa, és pres i penjat el 1979, pels militars que havien perpetrat un cop d’Estat. Dos germans seus també foren assassinats. Des d’aleshores, la seva vida va transcórrer entre el govern del Pakistan, la persecució dels militars i l’exili entre Dubai i Londres.

Exili, amenaces de mort, atemptats, morts de familiars en circumstàncies encara no aclarides… El temps dirà si les acusacions de corrupció que s’han fet contra Bhutto estan fonamentades o no. Avui, però, hi ha algunes coses molt clares: va ser la primera dona elegida dues vegades Primera Ministra d’un país musulmà, cosa que va suscitar la ira profunda dels islamistes; i al seu retorn, el 2007, va ser aclamada i tot feia preveure uns excel·lents resultats electorals. No hi ha dubte que el Pakistan acaba de perdre una persona, una dona, acostumada a nedar contracorrent, que ha lluitat per la llibertat i per la dignitat de les dones en un món governat pels i per als homes. El seu retorn podia ser un inici de sortida democràtica per a un país en plena crisi econòmica i política.

És impossible saber ara cap on evolucionarà la situació d’un país com Pakistan, que fa frontera amb l’Afganistan i en aquesta frontera se suposa que operen grups radicals que promouen el terrorisme contra Occident.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada