LA XERRAMECA

Fa uns dies, arran del nomenament de Carme Chacón, com Ministre de Defensa, vaig escriure unes notes que fins avui no he tingut l’estona per penjar-les al bloc.

Però rellegint-les crec que encara són d’actualitat.

“Sento i llegeixo molta xerrameca sobre el fet que el President Zapatero hagi nomenat una dona jove i amb avançat estat de gestió, Ministre de Defensa.

No he vist, ni he sentit cap comentari sobre si la persona nomenada, en aquest cas, Carme Chacón, podia desenvolupar la tasca que se li encomanava satisfactòriament. I al meu parer, aquesta és la qüestió.

També es parla de la gran responsabilitat que té pel que representa -i aquí de nou- ser dona, jove i embarassada al capdavant d’un Ministeri d’Estat com és el de Defesa.

Com deia algú “l’enrenou és majúscul entre els mascles de la dreta rància i entre els misògens que es consideren d’esquerres”.

Doncs sí, malauradament encara hi ha molt masclisme en la dreta i també en l’esquerra que es diu progressista.

Les dones som la meitat de la població, som les que -com a conseqüència d’un esforç considerable- treiem les millors qualificacions a les universitats. Tot i així, l’anomenat “sostre de vidre” no ens permet arribar d’una manera normal als llocs de poder i de més responsabilitat, ja sigui en l’àmbit polític o en l’empresa privada.

Per sort, el President del govern d’Espanya, no està dintre dels “rancis” de cap mena i creu en la igualtat d’oportunitats per a tothom. I ha donat oportunitat a les dones que ha cregut preparades per fer una bona feina en el seu govern. I no sembla que li hagi anat malament.

La Carme Chacón ha merescut i s’ha guanyat la confiança del President i és per aquesta raó que se li ha encomanat la responsabilitat del Ministeri de Defensa.

La Carme, si tot va bé, tindrà el seu fill, intentarà conciliar la seva vida familiar amb la seva responsabilitat politica, -com la majoria de dones que treballem- i se l’haurà de jutjar per la seva feina al capdavant del Ministeri de Defensa. Ni més, ni menys que això.”

Ara,després d’unes quantes setmanes podem veure que la seva gestió és seriosa i discreta.I com que penso que deu estar a punt de tenir el seu fill, aprofito per desitjar-li allò que es deia a les embarassades: “Una hora ben curta”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada