La "Televisió sense Fronteres": noves normes pels nous temps

Dos anys de debat és el que ha costat arribar a un acord per a unes noves normes que adaptaran les noves tecnologies dels serveis de comunicació audiovisual a les exigències d’un món globalitzat.

Des que fa dos anys la Comissió Europea va presentar la seva primera proposta, la directiva ha estat àmpliament modificada. L’anterior, que era de 1989, no contemplava els canvis derivats de les profundes transformacions tecnològiques i de l’aparició de nous serveis de mitjans audiovisuals en el món de la comunicació.

Fa unes setmanes, el Parlament Europeu va donar el seu vist i plau a l’acord polític assolit en el Consell. Es tracta d’un text amb menys detall, més flexibilitat i una major orientació de futur, pensant en els ràpids canvis que es produeixen en el món de la comunicació audiovisual. Ara, la Directiva s’ha publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea i, a partir d’aquí, els Estats Membres disposaran de 24 mesos per adaptar la norma a les seves legislacions nacionals, període després de la qual es podrà plantejar un procediment d’infracció en cas de no acatar-se el text de la directiva.

Els canvis que s’han produït comencen pel propi nom de la directiva: de Directiva de la Televisió sense Fronteres ha passat a dir-se Directiva de Serveis sobre comunicació audiovisual.

Una de les principals novetats del model és la de l’aplicació del “principi del país d’origen”, que ha estat un dels punts més controvertits en les negociacions d’aquests dos anys. Les noves tecnologies possibiliten l’emissió a distància, és a dir, que els ciutadans d’un país puguin rebre el senyal de programes creats i produïts des d’un altre. En aquest sentit, la nova directiva preveu l’aplicació de la legislació del país d’origen, en general, tot i establint un procediment pel qual els països puguin prendre mesures vinculants contra aquells mitjans que infringeixin les seves normes nacionals: emissió de pornografia o altres continguts prohibits en el país d’emissió. La televisió per Internet -fins ara poc regulada- també haurà d’adaptar-se a aquesta nova legislació que regeix en el mitjà convencional.

D’altra part, els telespectadors gaudiran de nous drets com per exemple, el d’accedir a extractes dels esdeveniments més importants, o de rebre una identificació clara del proveïdor del servei audiovisual. També serà obligatori oferir serveis especials per les persones amb discapacitat visual o auditiva, i s’establirà un codi de conducta sobre “comunicació audiovisual inadequada” pels casos en què aquesta afecti els infants. En concret, les empreses de comunicació s’hauran de comprometre a limitar la publicitat d’aliments i begudes que puguin ser nocives per la salut, a través de l’autoregulació.

Però potser la novetat que ha provocat més crítiques és la d’incrementar la flexibilitat en la publicitat. El temps màxim dels talls publicitaris i la seva freqüència serà finalment de 12 i 30 minuts, respectivament, en la retransmissió de pel·lícules tant produïdes per la televisió com pel cinema, mentre que els informatius i la programació infantil no podrà ser interrompuda si la unitat d’emissió dura menys de 30 minuts. Així, el temps de transmissió d’anuncis no podrà superar el 20% del temps de transmissió diari, mentre que la legislació actual situava aquest percentatge en un 15%.

Pel que fa al product placement, (presentació d’un producte amb marca identificable dins d’una emissió sense advertir als telespectadors de la seva finalitat comercial), no s’ha aconseguit la seva prohibició total, però sí la seva limitació. D’aquesta manera, no podran aparèixer marques de productes ni en les notícies ni els programes infantils, ni en els documentals. I en els casos en què es faci ús d’aquesta tècnica publicitària, s’haurà d’avisar el públic mitjançant un símbol especial abans i després del programa.

Com s’acostuma a dir, finalment és una normativa que no satisfà plenament ningú, però aquest fet pot ser el símptoma que faci possible una millor regulació dels nous productes audiovisuals, millors garanties pels consumidors i que a la vegada faciliti als proveïdors de serveis audiovisuals el compliment de la normativa, basant-se en les normes del país en el qual estan establerts, per tal de no haver d’estar subjectes a 27 ordenaments jurídics diferents.

Estrasburg, 16 de gener de 2008

2 comentaris

  1. Enrique Castro 17 Gener, 2008 · 15:05

    Hola María:

    es possible veure el document aprovat?

    Graciès

  2. mbadia 17 Gener, 2008 · 15:05

    Segur que sí. Te ll’envio.
    Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada