La solució socialista a la crisi

La pèrdua de llocs de treball, incerteses, por i pobresa que afronten els ciutadans europeus, dels EEUU i del Japó són una terrible taca a la consciència d’aquests banquers i polítics guiats per la doctrina neoliberal dels mercats que ens han portat a la crisi actual. Però l’efecte de la crisi en el Tercer Món és d’una magnitud totalment diferent. Mentre en els països desenvolupats es preocupen per salvar la seva economia, la meitat de la humanitat està defallint. Per molts això vol dir, fam, malalties i mort.

A Europa, hem estat protegits dels pitjors efectes de la crisi gràcies a l’Estat del Benestar, construït durant els passats 60 anys per protegir els ciutadans dels perills del lliure mercat. Tots nosaltres comptem amb aquesta protecció, amb la protecció dels nostres habitatges, de la nostra educació, protecció front l’atur i d’altres cobertures socials.

La nostra feina ara és estendre i adaptar aquest model únic de prosperitat i solidaritat al món en desenvolupament on, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, entre 200.000 i 400.000 nens moriran cada any com a conseqüència de la crisi econòmica global. Els preus dels recursos naturals estan caient, la suma de remeses enviades als països en desenvolupament pels treballadors immigrants s’està assecant, els deutes d’aquests països són reclamats i les despeses augmenten.

A Àsia, Àfrica i a Amèrica Llatina, això vol dir pèrdua de llocs de treball a la indústria i a l’agricultura. Els nens són trets de les escoles per treballar i proveir a les famílies de diner extra, i empresaris amb pocs escrúpols es poden permetre tota mena d’abusos amb els treballadors. La inestabilitat política afecta ja a governs com de Guinea Bissau o Madagascar, i se segueix estenent.

És vital que lluitem contra la crisi global financera i econòmica, però hem de recordar que aquesta crisi s’afegeix a les nombroses crisis que pateix el món en desenvolupament. Afegeix més misèria a la crisis alimentària, a la crisis migratòria, a la crisis climàtica i energètica i a la crisi mediambiental.

Per això, nosaltres reaccionem davant el col•lapse del sistema financer internacional, perquè la gent pateix les fallides d’un mercat global, neo-liberal i desregulat. Ara tenim una oportunitat única de desenvolupar un nou model.

La idea simplista de més mercat i menys govern – liderada per Reagan, Thatcher i la seva deriva ideològica –ha suspès a escala global. A la Casa Blanca, el President Esperança ha substituït el president Redueix-impostos pels rics. Com vam poder veure en la reunió del G-20 a Londres, fins i tot aquells europeus més conservadors com Sarkozy o Merkel demanen una nova arquitectura financera global, una millor regulació financera i l’abolició dels paradisos fiscals. La idea abans impensable d’un “New Deal Global” està sobtadament en boca de tothom.

Hem de treballar activament per la implementació dels 8 Objectius del Mil.leni, acordats per NNUU el 2000, que persegueixen superar l’extrema pobresa, assolir educació universal per a tothom i aturar l’expansió del SIDA.

L’abolició dels paradisos fiscals podria proporcionar els fons necessaris per lluitar contra aquestes malalties infeccioses i pandèmies, la mortalitat materna i l’extrema pobresa. Hauríem de basar el nostre estímul en la inversió en creixement verd i intel•ligent i avançar en la protecció mediambiental. No seria aquesta una manera innovadora de combatre la recessió?

Hem d’impulsar un acord internacional en el canvi climàtic i lluitar políticament contra aquells que el qualifiquen d’impossible. Hem de demostrar que el cost de no fer res pesa molt més que el cost d’anar cap a una economia sense carbó que, a més, té el potencial de crear milions de llocs de treball.

Hem de renovar també la nostra fe en la diplomàcia com a mitjà d’assolir la pau. Occident ara no té excusa possible per no establir diàleg amb països com Iran, països que incrementaran el seu potencial agressiu si no hi ha una acció coordinada entre tots els actors internacionals per una resolució pacífica dels conflictes.

De ben segur el G-20 promourà avenços en aquestes àrees. Però no ho podem deixar tot a les seves mans. Hem de mantenir la pressió demanant una globalització que funcioni per a tothom i forjant noves aliances i noves línies de comunicació a través de les fronteres nacionals.

Igual com el G-20 es reuneix a Londres, també un grup més ampli es va reunir a Brussel•les amb polítics progressistes, sindicats, ONG’s, acadèmics i representants d’institucions internacionals. Aquest grup conforma la conferència del GPF, que va reunir – a principis d’abril – conferenciants dels 5 continents per desenvolupar una nova visió d’un món globalitzat que beneficiï tothom. El GPF va ser inaugurat per Bill Clinton.

En l’antic drama grec, la paraula “krisis” es refereix al pivot sobre el que gira la història, el punt en què la seva resolució, el moment de la mort o del triomf, es decideix. Com serà la resolució de la nostra crisi? La crisi econòmica ofereix l’oportunitat d’un nou començament pro-actiu en tots els fronts. Ara és el moment d’assegurar que aquest moment decisiu adopti una nova direcció, una direcció millor per a tots i totes. Ara és el moment del canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada