La setmana passada…

nullLa setmana del 5 a l’11 d’octubre va donar molt de si, des de tots els punts de vista. Però també ha estat especialment densa pel que fa a la meva agenda. De tal manera, que fins avui al matí, aprofitant el vol de les 9:15 h. de Barcelona a Brussel.les, no he tingut oportunitat de fer algunes notes per aquest blog.

Vaig començar la setmana amb el Comitè de la Mediterrània de la Internacional Socialista que el PSC vam organitzar a Barcelona. 21 representants socialistes de països de la Mediterrània hi vam participar, repassant l’actualitat política i social de la regió.

Veure asseguts a la mateixa taula representants de la part turca i de la part grega de Xipre, així com dels propis grecs, obria la porta a una possible entesa que pogués posar fi al conflicte a l’illa. Per cert, els socialistes grecs acabaven de guanyar les eleccions amb majoria absoluta portant Yorgos Papandreu, actual President de la Internacional Socialista a Primer Ministre de Grècia. Més esperances per Xipre.

A mitja setmana, l’actualitat internacional ens portava una sorpresa: el Nobel de la Pau per Obama! Sorpresa, pel que sembla, també al propi guardonat.

Els que aneu seguint aquest blog, sabeu la meva admiració per Obama i no puc més que alegrar-me d’aquesta decisió.

Ara bé, la sorpresa em va fer pensar sobre el per què d’una distinció no per uns fets, per unes accions portades a terme, per una consecució d’uns objectius,…sinó per unes intencions, per unes paraules, per uns compromisos, per una esperança,… Crec que justament és el Nobel a l’esperança, a algú amb qui la major part del món vol confiar, probablement perquè no hi ha molt per triar.
Veig aquest Nobel com una pressió sobre Obama, com un missatge de: SI US PLAU NO ENS FALLIS!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada