Jo també vaig patir un càncer

Llegeixo amb perplexitat que per tal de reduir costos de la seguretat social, el Ministeri de Sanitat ha aprovat una Resolució segons la qual medicaments, que fins ara eren gratuïts en les farmàcies hospitalàries, tant per a pacients ingressats com per a pacients no ingressats, ara seran de copagament per a aquests últims.

Els pacients no ingressats hauran de pagar un 10% del preu d’aquest tipus de medicaments, amb un màxim de 4,2 euros.

Entre els medicaments afectats per aquesta mesura s’hi troben els que es fan servir pel càncer de mama, de ronyó, tumors cerebrals i leucèmia, entre d’altres. S’explica des del govern que la mesura té per objectiu la dissuasió.

Llegint la notícia recordo quan, durant el tractament de quimioteràpia per un càncer de mama que vaig patir, anava -acompanyada d’algun familiar- a buscar la medicació que et lliurava el mateix hospital. La meva sort va ser que no havia de patir per pagar la medicació i que em vaig sentir acompanyada per la meva família, que en tot moment em va ajudar a superar l’angoixa que representa la lluita a mort contra un càncer de mama.

No puc, ni vull, imaginar-me que a l’angoixa de la lluita per la supervivència s’hi hagi d’afegir la de no tenir els recursos per pagar la medicació. Però, quina societat estem construint?

Sra. Ministra, no coneix ningú que s’hagi trobat en la situació d’haver-se de sotmetre a un tractament per un càncer? No li ha passat pel cap que si algú cobra el sou mínim  o la pensió mínima de menys de 600 € mensuals, aquest 4’5 € poden representar la gota del que ja no es pot assumir?

Mai no donaré suport a cap mesura que et faci patir més del que ja pateixes amb la mateixa malaltia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada