Impressions després d'un viatge a Romania

Sibiu, la ciutat romanesa de la Transilvània, gaudeix -juntament amb Luxemburg- de la capitalitat cultural europea aquest 2007. La importància d’aquesta elecció ha crescut exponencialment des que es va instaurar el reconeixement de la Capital Europea de Cultura, l’any 1985. Des d’aleshores, nombroses ciutats europees hi han optat, i han pogut aprofitar aquest aparador europeu per promoure la cultura i el desenvolupament del turisme cultural a la regió.

Enguany, per primera vegada, la capitalitat és compartida per dues ciutats: Sibiu i Luxemburg. I és arran de la darrera ampliació, que s’ha hagut de modificar la normativa per l’elecció de capital europea per tal que tots els països tinguessin l’oportunitat de ser designades capitals de cultura europees sense haver d’esperar dècades.

L’experiència, segons la valoració que en fan les dues ciutats, és molt positiva. La cooperació entre elles ha estat absoluta, i el benefici d’aquesta col·laboració ha estat compartit. Tot i que per a Sibiu i per a la regió, el fet de pertànyer a un país que acaba d´entrar a la Unió Europea, ha representat un gran salt endavant en totes direccions -econòmic, social i cultural-, també per la Unió Europea, l’entrada de Romania ha representat una obertura cap a l’orient.

Romania és un país d’una importància històrica i monumental rellevant al continent, i mostra una gran influència de la religió. Té una gran diversitat ètnica i lingüística: hi conviuen evangelistes luterans, catòlics, i ortodoxes amb tota normalitat. Ètnicament, com a fruit dels diferents avatars de les guerres al centre d’Europa, comparteixen territori els romanesos, una minoria alemanya molt influent, hongaresos, armenis i gitanos.

Hi ha establertes 3 tipus d’escoles: l´alemanya, la romanesa i l´hongaresa. Cadascuna d’elles imparteix l’ensenyament en la llengua materna, i ensenyen una altra llengua durant unes hores setmanals. La segona llengua -o la tercera, segons com es miri- és l’anglès.

L’esforç que ha fet la ciutat, la regió, i també l’estat, perquè aquest any de capitalitat cultural fos un èxit, és destacable, i el benefici que això els representa també és espectacular. Com a resultat de la inversió d’altres països de la Unió i de la creació de llocs de treball, en 3 anys han passat d’una taxa d’atur del 5.8% a l´1. 9%. Demés, ha estat un exercici de coordinació molt positiu entre administracions governades per forces polítiques de diferent color -sovint competint pel mateix espai electoral-. Sibiu ha estat també enguany amfitriona de la reunió ecumènica europea; probablement per la seva religiositat i la gran diversitat de dogmes que hi conviuen.

Les converses que he tingut oportunitat de mantenir amb els representants dels diferents cultes em donen la impressió que tots ells, dogmes i ètnies, han tingut durant dècades un enemic comú que ha afavorit la pròpia convivència. Els anys de la dictadura comunista amb Ceaucescu, un enemic comú a combatre, i avui, l´islam, que es percep amb por i amb la necessitat de ser forts per tal de fer-hi front quan calgui. Això els uneix i els fa manifestar-se en el sentit de cercar més allò que tenen en comú, que allò que els diferencia.

Pel que fa a les diferents cultures i ètnies, totes elles estan estretament lligades a la religió. De tal manera que, en l’entrevista amb l’arquebisbe luterà -davant la seva afirmació de la relació estreta entre cultura i culte-, li vaig demanar la seva opinió sobre aquelles cultures, com la catalana -que coneixia perfectament- les quals la seva identitat no recau especialment en una religió, sinó pròpiament en una cultura i sobretot en una llengua pròpia. Em contestà que no hi havia pensat, perquè a Romania estan totalment lligades cultura i religió -però que ho faria-, i li vaig deixar una targeta perquè m’agradaria conèixer la seva opinió al respecte.

Aquest debat sobre la diversitat cultural, i sobre si aquesta ha d´incloure o no la religió, apareix de manera reiterada a les reunions de la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, entre representants -normalment del Partit Popular Europeu- de delegacions de països centreuropeus i representants del Partit Socialista Europeu, normalment del Sud.

Ah! I una vegada més, en una delegació de la Comissió de Cultura, un dels intèrprets d’espanyol era de parla catalana. En totes les delegacions que he participat fins a dia d’avui, he trobat que algun dels intèrprets de l’espanyol parlava català. Aleshores, per favor, que no tornin a esgrimir dificultats lingüístiques per poder donar un ús més extens al català en el Parlament Europeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada