Hondures

El cop d’estat de diumenge passat a Hondures fa reaparèixer a Centreamèrica el fantasma de les dictadures militars que des de la dècada dels 90 semblava que havia estat foragitat. Amb la pacificació a la regió es va obrir una etapa de democràcia després d’una guerra a El Salvador, Nicaragua i Guatemala, durant 10 anys i que va causar gairebé mig milió de morts.

La situació ha explotat a Hondures, però altres països de la regió pateixen una gran inestabilitat.

A Nicaragua, les eleccions de l’any passat, amb l’acusació de frau electoral; a Guatemala, l´acusació recent del president Alvaro Colom d’assassinat, a través d’un video, denunciat per la pròpia víctima; a El Salvador, el primer govern d’esquerres de la història, està sotraguejat per l’enfrontament entre el seu president que vol mantenir un govern en el centre-esquerra de Lula, i el seu partit -el FMLN- que vol alinear-se amb Chávez.

Com diu Joaquín Villalobos, la comunitat internacional és determinant per salvar la regió, però el problema és tremendament complicat: la polarització ideològica, els càrtels de droga, les societats desestructurades i febles… I això s´ha de tenir en compte, i respondre amb prudència i responsabilitat.

El millor per assegurar l’estabilitat a la regió és la seva integració regional i aquest és un dels objectius de l’Acord d’Associació en què estan treballant la UE i els països centreamericans. La situació a Hondures serà -i això és el mínim que es pot dir- un fre cap aquesta integració regional que, d’altra banda, és més necessària que mai per fer front a les qüestions de seguretat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada