Homes i dones: els diferents rols en les esferes pública i privada

Homes i dones: els diferents rols en les esferes pública i privada

A Berlín, la setmana passada, vaig tenir l’oportunitat de parlar amb dones europees de perfil socialista sobre les diverses formes en què les diferents societats europees tenen cura dels seus infants. Exemples de països escandinaus, centre europeus i mediterranis van mostrar que les diverses cultures tenen diverses necessitats respecte el paper a desenvolupar per l’home a la família, i també que existeixen apreciacions diferents sobre la percepció que tenen els homes sobre el propi rol dins la família i com és percebut per la societat. L’important és veure com animem als homes en general, i als que són pares en particular, a ocupar-se més de la cura i educació dels seus fills. ¿Com podem millorar la igualtat de gènere dins les famílies per tal d’assegurar un treball compartit?

Si examinem el paper dels homes a la família, és important també tenir en compte l’organització de la societat en general, i especialment l’enorme influència dels estereotips, així com la dificultat de canviar-los. No és només el paper dels homes el que està en joc, també el de les dones i, no solament a la família, en el lloc de treball, a les aules i en qualsevol altre lloc de l’esfera pública.

Si pretenem establir un equilibri social entre homes i dones, hem de ser conscients de la situació de cada país pel que fa a polítiques de benestar i també de la seva cultura. Les dues coses tenen una especial influència a l’hora de formar la percepció col·lectiva del paper de la dona i el de l’home tant a la família com en totes les estructures de la societat.

L’accés de les dones al treball remunerat està vinculat a l’accés a la plena ciutadania, i per tant és un procés compartit amb altres grups discriminats, com minories (ètniques o religioses) que intenten assegurar el seu accés a la totalitat dels drets humans fonamentals (dret a treballar, a l’educació, a la formació professional). La seva activitat, com altres activitats orientades a l’obtenció de poders, té una visibilitat social immediata, ja que s’ubica dins l’esfera pública. Contràriament, la implicació dels homes en el treball familiar, no es vincula al mateix procés de demanda de valor social.

L’èxit d’una política que aspira a conciliar treball i vida familiar depèn de la seva capacitat de millorar la participació dels homes en obligacions domèstiques i familiars, que són invisibles per definició i sense valor en l’estructura laboral actual. Des d’aquest punt de vista, l’actuació dels homes en tasques domèstiques i familiars és raonablement molt més “revolucionària” en termes de canviar les normes i valors establerts, que la implicació de les dones en el treball remunerat. Perquè, mentre la integració de les dones al mercat de treball reforça la percepció del segle XIX que el treball remunerat és més important que les feines domèstiques, la implicació dels homes en feines domèstiques i familiars, trenca amb la dinàmica de valorar més el treball remunerat (tradicionalment masculí) que el treball domèstic (tradicionalment femení).

Probablement l’objectiu de la igualtat de gènere només es pot aconseguir atribuint el mateix valor als dos papers, la qual cosa significaria una reestructuració radical del treball remunerat. Però no es pot esperar cap canvi significatiu en com els homes afronten les responsabilitats familiars quan fins i tot passar temps amb la família significa per algunes persones una pèrdua de capital humà, perjudica les carreres professionals i és mal vist pels empresaris que contracten treballadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada