Grècia i la Unió Europea, tornar a la taula de negociacions, per fer què?

Tornar a la taula de negociacions, hauria de comportar per part de les dues bandes una nova actitud.

Tsipras ha sortit reforçat del resultat del Referèndum de diumenge passat. Els «falcons» de Brussel.les n’han sortit debilitats.

La dimissió de Varoufakis és un gest de Grècia cap a Brussel.les en el sentit de voler suavitzar i millorar el clima de desconfiança entre les parts. No estaria malament que des de l’Eurogrup es qüestionés també la possibilitat d’un canvi en la seva presidència. El relleu de l’holandès Jeroen Dijsselbloem que algun malvat periodista ha titllat de «petit chien de compagnie» del alemanys, hi podria ajudar. De fet, el canvi en les manifestacions del govern Rajoy, per boca de Luís De Guindos, -per interessos del tot personals-, persegueixen aquest objectiu.

Grècia i la UE tenen un problema greu, no només l’un amb l’altre, sinó cadascun per la seva banda.
Tsipras hauria de sortir del bucle de l’ofensa nacional i pensar com entoma les reformes que calen al país, tant si Grècia segueix a l’euro i a la UE com si en cas d’accident, -que pot passar- se’n quedés fora.

La UE hauria d’escoltar i assumir les crítiques no només dels grecs sinó de molts altres països, inclosa alguna del FMI, en el sentit que la medicina que ha forçat a prendre no ha resolt els problemes que hi ha plantejats. En alguns casos els ha empitjorat i ha carregat sobre les espatlles més fràgils la factura a pagar.

Convençuda de la necessitat de salvar l’euro i avançar en el reforçament de la UE, no puc evitar aquests darrers dies de pensar en una frase que deia un actor còmic quan arribant a algun lloc i no veient ningú exclamava: «Hay alguien ahí?»

No puc evitar cridar a la Unió Europea: «Hay alguien ahí?» De tots els caps d’estat i de govern, presidents del PE, de la CE, de l’Eurogrup, del Banc Central, hi ha algú que pensi amb Europa?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *