Gràcies Oliver!

Oliver Sacks acaba de publicar al The New York Times una carta de comiat. Té un càncer terminal i el temps que li queda -poc-, ha decidit aprofitar-lo. En les seves paraules “vull viure de la manera més rica, intensa i productiva que pugui”. Amb tot el que està passant diu sentir-se increïblement viu i que espera estrènyer les seves amistats, acomiadar-se de les persones que estima, escriure, viatjar i adquirir nous nivells de comprensió i coneixement.

S’adona que no té temps per dedicar-se a res que sigui superflu. “Necessito donar prioritat al meu treball, als meus amics i a mi mateix”.

“Deixaré de veure l’informatiu de televisió cada nit. Deixaré de preocupar-me de la política i dels debats sobre l’escalfament global”. No és pas que no els consideri importants aquests debats, aclareix: “són cosa del futur i ja no em pertoquen.”

En un moment de la meva vida que vaig tenir problemes neurològics greus, un estimat amic em va regalar “El hombre que confundió su mujer con un sombrero”, llibre de Sacks que recomano vivament.

Oliver Sacks per aquells que no el coneguin, és catedràtic de Neurologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York. Ha escrit diversos llibres que apropen el lector al món desconegut de la neurologia d’una manera planera i divertida, i això és de gran ajuda quan ets tu mateix o un familiar que pateix una malaltia greu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada