Europa inicia una nova etapa

Avui és 1 de desembre de 2009. És un dia de tràfec a Madrid: la direcció del Grup Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu ens reunim amb alguns representants del govern espanyol per la preparació de la Presidència Espanyola de torn del Consell Europeu, que comença just en un mes.

Avui també celebrem un altre esdeveniment important: l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa. Per fi, després de gairebé deu anys de desencisos i entrebancs, la Unió Europea s’ha dotat d’un Tractat de modernització, enfortiment i reordenació institucional.

El camí ha estat llarg i difícil. L’ensopegada de la Constitució Europea amb els referèndums a França i els Països Baixos ens va encaminar cap a un nou procés que culminà amb la signatura del Tractat de Lisboa al 2007. Aquest nou text, recull l’essència de la Constitució afinant alguns elements, però sempre vetllant per a què el resultat condueixi al progrés i la modernització de la Unió Europea.

La trajectòria del Tractat de Lisboa també ha trobat nombrosos obstacles: primer, la victòria del NO al referèndum a Irlanda a l’estiu del 2008, la negociació amb els irlandesos per incorporar les seves reivindicacions i les extravagants exigències de l’euroescèptic president txec, Václav Klaus.

Afortunadament, la tenacitat i la voluntat de trobar espais de consens i d’aprofundir la construcció europea han fet que el nou Tractat arribés a bon port. Ara, però, queda per fer la feina més important: aplicar i desenvolupar les disposicions del Tractat, per a què la modernització de la UE sigui real, més enllà dels compromisos del paper.

Ara bé, ens hem dotat d’instruments que eixamplen les nostres ambicions com a europeus i europees i que tenen el potencial necessari per afrontar els nous reptes. Però ara, hem d’emprar aquests instruments i ho hem de fer correctament.

El Tractat de Lisboa permet reivindicar la Unió Europea com a institució al servei de tots els ciutadans i ciutadanes i per això els posa al centre de les seves polítiques i la seva activitat. La iniciativa popular pels ciutadans n’és l’exemple més clar: amb un milió de signatures, es podran dirigir a la Comissió per a presentar una iniciativa legislativa de qualsevol matèria que sigui competència de la UE.

Es clarifica i facilita el diàleg entre els ciutadans i ciutadanes europeus i els seus representants. El nomenament, la setmana passada, de les dues noves figures – President del Consell Europeu i Alta Representant de Política Exterior i Seguretat – permet visibilitzar més i millor Europa, una Europa que massa sovint ens ha semblat difusa i distant.

S’han sentit moltes crítiques entorn el perfil de Van Rompuy i Ashton, però com diu el meu company Raimon Obiols, se’ls hi ha de donar un vot de confiança, observant amb atenció la seva tasca tant aviat comenci el rodatge del Tractat.

Des del Parlament Europeu, també haurem de fer esforços, juntament amb els nous comissaris i comissàries per a què l’aplicació de Lisboa tingui èxit. La reunió preparatòria de la presidència espanyola amb els meus companys de grup ha confirmat la bona sintonia i la bona feina que podem fer plegats els progressistes al Parlament Europeu per greixar bé la maquinària i encarrilar el desenvolupament del Tractat. Confio poder explicar-ho en els propers mesos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *