Ens hem de preocupar per l'inici de converses per un acord de comerç entre la UE-EUA (TTIP)?

He comentat altres vegades  que un acord que afectarà 850 milions de ciutadans i ciutadanes, la meitat del PIB mundial i una tercera part del comerç internacional és, sens dubte, quelcom destacable.

A les dificultats pròpies de trobar punts en comú en la regulació de temes tan sensibles com l’agricultura, la governança d’internet o l’economia financera, la darrera setmana se n’ha afegit un altre d’important: l’anomenat cas Prism, sobre la possible retenció de dades de ciutadans i ciutadanes europeus per part dels serveis de seguretat dels EUA i d’espionatge a alguns governs europeus i a les pròpies institucions de la UE.

Parlava d’aquesta qüestió amb un antic Ministre d’Exteriors d’un país europeu i li demanava quina explicació, quin gest, haurien de donar o de fer els EUA per tal que es  pogués iniciar la ronda de negociacions UE/EUA i restablir la confiança imprescindible per portar-les a bon port.

La resposta fou, per a mi, desconcertant. “Els serveis de seguretat són una espècie estranya i diferent de la resta. Els seus objectius i interessos així com les seves pràctiques  s’escapen de les categories i normes amb les que funcionem la resta”. Glups!

Aquesta setmana he anat a Washington per participar en el Transatlantic Week, organitzat pel Transatlantic Policy Network (TPN), que una vegada a l’any reuneix a membres del Senat i Congrés dels EUA i a membres del Parlament Europeu per millorar la cooperació parlamentària transatlàntica.

El nou acord EUA-UE ha estat per descomptat al centre dels nostres debats i taules rodones. I el tema de l’espionatge i de la retenció de dades a ciutadans europeus ha sortit sovint, com no podia ser d’altra manera.

La diferent valoració que fan els EUA i la UE de les qüestions de seguretat i de privacitat es manifesta en aquestes converses de manera clara.

La comissió mixta UE-EUA creada per investigar els fets del cas Prism va fent el seu camí, per una banda, i els negociadors del Tractat, el seu, per una altra.

La impressió que he tret dels diferents debats als que he assistit és que hi ha un gran interès per part dels EUA per tenir un acord ample entre les dues regions. Tothom és conscient de les dificultats, sobretot en els temes regulatoris, les anomenades  barreres no tarifàries (non tariff barriers, NTB). De fet, existeixen poques barreres pel que fa a qüestions tarifàries o duaneres. No passen del 4 % en la majoria dels productes. Les difícils, són les NTB que afecten bàsicament els diferents marcs regulatoris.

En aquest aspecte els nous sectors relacionats amb les TIC tenen l’avantatge que les regulacions encara estan en procés de definició i pot ser més fàcil arribar a acords. Un d’aquests nous sector és el de l’e-Health (o salut electrònica), que és del que jo he parlat.

Un altre aspecte destacat és el de la influència o les conseqüències que aquest tractat bilateral pot tenir en els avenços cap al comerç global. Una possible harmonització en la regulació que serveixi per a les dues regions podria esdevenir un model per avençar cap a  regulacions posteriors en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC)? És una qüestió important sobre la qual, de moment, no es té una idea clara.

Sembla que aquest acord podria tenir més avantatges per als EUA que per a la UE i dintre de la UE també afectaria de manera desigual a cada Estat Membre, en funció de si tenen una economia més o menys oberta.  Això sí, cap Estat no ha de sortir-hi perdent. El que cal assegurar és que no només tots els països hi surtin guanyant, sinó que els beneficis es reparteixin per a tots els sectors. I aquí és on som. Ara cal seguir de prop els passos que es prenen en cada ronda de negociacions, per tal d’assegurar que els estàndards europeus no es vegin perjudicats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *