Els Estats i les Comunitats Autònomes també són Europa.

(Extracte de la intervenció en la Coferència de la Convenció de divendres 16 de maig de 2008)

Hem parlat de dues qüestions plenament actuals en l’agenda política: El futur del món del treball i el desenvolupament de l’Estatut.

Pel que fa a l´Estatut, per sort, serà el govern de progrés a Catalunya i el govern socialista a Espanya els que l’han de desplegar. Tindrem dificultats, ja en tenim, ja ho sabem, però per sort a Madrid hi tenim un govern amic. Us imagineu amb un govern poc amic?

Però i el futur del món del treball? Aquí moltes de les respostes vindran d´Europa i, en aquest cas, avui, amb una Europa governada per una majoria conservadora que es decanta més per la “flexi” que per la “seguretat” en el món del treball, no ajudarà gaire a trobar solucions com les que considerem que serien necessàries.

Tot just fa un mes s´han celebrat eleccions a Itàlia i al Regne Unit, les primeres generals i parcialment locals i les segones locals. En ambdós casos els resultats han estat desastrosos per les forces d´esquerra d´un i altre país. Evidentment, amb conseqüencies molt més greus a Itàlia, perquè els partits que governen representen uns riscos reals i importants importants per la democràcia, per l´Estat de Dret i pels DDFF, i no només per a Itàlia sinó també per la Unió Europea.

Això ha estat en el darrer mes, però si mirem al llarg del 2007, de les 10 conteses electorals que s´han celebrat a la UE, tots aquells països que tenien governs d´esquerres han canviat de signe i tots aquells que tenien governs de dretes els mantenen en el govern. Amb una excepció: Espanya que manté el govern d´esquerres.

Algunes veus ens expliquen que en època de crisis els ciutadans demanen o esperen dels governs una actitud clara d´ordre, de rigidesa, de decisions contundents, en definitiva, de “mà dura”. Però també es diu que en èpoques de crisis els ciutadans miren a l´esquerra perquè és l´esquerra amb qui confien que els ajudarà. Bé, suposo que hi ha moments per a tot.

En tot cas, la realitat és que avui a la UE de 27 països, n’hi ha 8 amb govern d´esquerres, 12 amb govern de dretes, 4 en els que els socialistes hi participem i 3 que en tenim la presidència de la República. Un panorama bastant desolador si tenim en compta que en la dècada dels 90 dels 15 governs de la Unió 13 eren socialistes. Què ha passat?

Si com diu FG, lideratge vol dir fixar-se amb el que diu i el que li passa a la gent, pensar amb mesures per fer-hi front i portar-les a la pràctica, un dels problemes de l´esquerra avui a Europa podria ser la manca de lideratges, conseqüència d´una miopia o d´un estrabisme, o d´una sordera a l´hora d´escoltar el que diuen els ciutadans.

Però aleshores, ¿ hauríem de concloure que la dreta sí que té bona vista i bona orella i dóna resposta als ciutadans i és per això que els ciutadans li donen el vot per governar?

Segurament a cada país i en cada circumstància hi ha qüestions d´ordre intern i qüestions més generals. Si mirem les més generals, les que es repeteixen a la majoria de països, podríem destacar-ne 3: la immigració; unes condicions de treball que tendeixen a la precarització, una flexiguretat més “flexi” que “segura” com he dit i, finalment la recessió econòmica molt lligada a la crisi de la construcció i hipotecària. Totes tres dins d´un mateix context: la por i la inseguretat. I sabem que en contextos caracteritzats per la por, guanya l´acció més que la reflexió.

Podria ser que davant de les respostes tímides d´una esquerra europea molt fragmentada, abonessin aquest terreny de la por en favor dels que amb contundència proposen mesures que demà es poder transformar amb autèntics “polvorins”, però que de moment, sembla que parin el cop.

Això podria explicar aquest decantament cap a la dreta, no perquè la dreta tingui millors solucions, ni tan sols perquè s´hagin plantejat bé els problemes, sinó perquè en general, prèn decisions ràpides, contundents, a curt termini. Un exemple: les propostes del govern Berlusconi sobre la immigració.

I l´esquerra? Pel que fa a la immigració, conscient de les dificultats, de les penúries dels immigrants, cerca solucions que per una banda donin resposta als uns, sense castigar als altres, a la societat d´acollida. El resultat són mesures que es proposen de vegades, amb la “boca petita” i que no satisfan ni els que volen més “mà dura”, ni els que volen integrar tothom.

Aquestes 3 qüestions: la immigració, la precaritetat en el treball i la crisi econòmica són problemes globals i les solucions també hauran de ser globals. I això cada dia és més així en totes les polítiques. El 80% dels problemes de Catalunya ho són també de la UE i per tant les solucions també hauran de venir de la UE.

El que posa en evidència la necessitat de respostes europees, independentment de quina sigui la institució o el govern que hagi d´aplicar-les. Sigui el govern de l´Estat, el de la CCAA o el local.

I si som conscients d´aquest grau de transversalitat de les polítiques europees, de la mateixa manera que diem que les CCAA són Estat, hauríem d’afirmar també que les CCAA i l´Estat són Europa.

Els propers mesos farem el debat, que de fet ja hem començat, pel Congrés del PSC, doncs aquests mesos de debat PSC haurien de ser un preludi també del debat PSE, del Partit Socialista Europeu, pensant en les eleccions europees de l´any vinent. Una fita amb grans riscos per l´esquerra donada l’actual situació política.

Perquè per fer una política d´esquerres a Catalunya i a Espanya necessitem una UE d´esquerres i per això cal aplicar-nos molt a fons en la preparació de les eleccions europees del 2009.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada