El tarannà d'Obama

Segueixo entestada amb la defensa de les polítiques d’Obama, perquè dia rere dia em dóna mostres de la seva diferent –en relació a Bush-, visió de les relacions internacionals. 
Mostres que creu en la política, en el diàleg, en el multilateralisme i també mostres de la seva capacitat de mesurar les pròpies forces i de la seva responsabilitat de no portar el país en un carreró sense sortida, o en una situació pitjor de la que es trobava, abans d’assumir-ne ell la presidència.

I això em porta a un article del President Pujol que publicar ahir “La Vanguardia”, sobre els valors sòlids, les conviccions fermes, en contraposició als “valors líquids” dels que parla Bauman. Diu Pujol: “Nunca se ha edificado nada ambicioso y duradero sobre la arena del relativismo”. Si bé  ho comparteixo, hi trobo a faltar  una petita dosis de realisme, en el sentit del que valoro en Obama: la responsabilitat i la capacitat d’estratègies que permetin avançar en les pròpies conviccions però sempre dins de les possibilitats que permeten la situació i el moment. 

És el que Obama està fent amb la difícil reforma del sistema sanitari. Té tot el republicanisme en contra, que fins i tot ha creat una xarxa a Internet contra la reforma, aprofitant una qüestió tan sensible pels nordamericans com és la sanitat, per erosionar políticament Obama.

L’àmbit de la sanitat als EUA ha sigut sempre un terreny minat, sigui quin sigui el president que la vulgui reformar. Diu un dels experts en Sanitat: “La nostra por a l’estatisme està fermament ancorada en el nostre ADN polític, en els nostre gens i en la nostra sang”

Així les coses, Obama totalment convençut de les seves conviccions, ha canviat d’estratègia i està negociant amb tota la indústria farmacèutica per assolir el seu consens, probablement havent de rebaixar les expectatives de la reforma.

I en una altra qüestió també prou complicada, la instal.lació de l’escut antimíssils a Polònia i a Txèquia que va negociar Bush i que creava greus problemes amb les relacions amb Rússia, demés de –segons els experts- no tenir sentit intentar protegir els EUA de possibles atacs per part de països com Iran, a través de la ubicació d’aquests míssils a Europa. Sembla que seria més efectiu insta.lar un sistema alternatiu, a Israel o Turquia, enlloc de Polònia i Txèquia.

Tots ells temes molt delicats i que poden millorar la situació dels EUA en qüestions internes una, i en externes l’altra. En totes dues l’estratègia d’Obama és d’avançar, canviant els ritmes si cal, però adaptant-se a les circumstàncies i sobretot en la vista posada no tant en la defensa de les seves conviccions sinó en el que pot millorar la situació dels ciutadans nordamericans i la dels EUA, al món.

Segueixo creient en Obama.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada