EL POSSIBLE CORREDOR MEDITERRANI

Han aparegut en els darrers mesos alguns articles en la premsa de Catalunya sobre l´anomenat Corredor del Mediterrani. En aquests articles de diputats catalans elegits al Parlament Europeu recentment, s’especula amb la possible votació en contra dels diputats socialistes espanyols a la Cambra Europea, al projecte del Corredor del Mediterrani. De fet, s’ha afirmat sobre la votació en contra d’aquest projecte per part de les dues diputades socialistes espanyoles que formen part de la Comissió de Transports del Parlament Europeu, que és l’òrgan parlamentari que té competències sobre la qüestió. 

Em sorprenen –encara tinc capacitat de sorprendre’m-, afirmacions que se sustenten en el no res. Ni hi ha hagut cap votació sobre el particular, ni està prevista que n’hi hagi cap, ni cap de les diputades en qüestió ha fet declaracions al respecte. És a dir, tot un exemple de manca de rigor i del mínim interès en conèixer la realitat, els procediments, i l‘estat de la qüestió dels projectes en marxa. 

Davant d’actituds -des del meu punt de vista- tan poc constructives, he cregut convenient fer un intent de posar negre sobre blanc pel que fa al  projecte de Corredor Mediterrani. Perquè ens puguem entendre, un corredor és -com el seu nom indica- un lloc per al qual circulen coses, ja siguin trens, cotxes, persones, autopistes … Per tant, la primera qüestió seria decidir què hi volem fer passar per aquest corredor. 

La Comissió Europea, seguint les recomanacions d’un estudi elaborat el 2004, ha establert 30 projectes prioritaris que constitueixen la columna vertebral d’una xarxa transeuropea d’infraestructures ferroviàries per comunicar el continent, i incrementar el transport dins la Unió Europea. Es considera que sense aquesta xarxa, l’expansió del transport europeu seria molt difícil de gestionar, i que això alentiria el creixement econòmic de la Unió. 

En aquests moments, formen part d’aquests projectes prioritaris 4 infraestructures que està previst dur a terme a Espanya: l’eix ferroviari de gran velocitat del sud-oest d’Europa, l’eix ferroviari Algecires-Madrid-París, l’eix multimodal Portugal-Espanya-resta d’Europa, i la interoperabilitat de línies a gran velocitat a la Península Ibèrica. A la pràctica, aquestes es concreten en 3 projectes: un d’ells és la Y basca; un altre és el de l’eix central que ha de comunicar Espanya i França passant per Aragó, i el tercer, el que ha d’enllaçar Espanya i França passant per Catalunya. 

Aquests són els tres projectes que contempla la xarxa transeuropea de transports de 2005, i que compten amb un finançament de 225 mil milions d’euros des de 2004 a 2020. En concret, l’eix ferroviari de gran velocitat del sud oest d’Europa -del qual formaria part el Corredor Mediterrani- comptava ja el 2004 amb una inversió de 22.000 milions d’euros, la inversió més gran de la Unió Europea a Espanya en l’àmbit del transport.  

I d’aquí alguns mesos, el Parlament Europeu farà una revisió d’aquests projectes prioritaris que -com deia- daten del 2004, per tal d’incorporar-hi els interessos dels nous Estats Membres. Així, serà en el moment de la revisió quan el govern d’Espanya presentarà la proposta concreta del Corredor Mediterrani que ha de connectar tot el Mediterrani des de Lió fins a Algecires. 

I aquí estem. No està prevista la celebració de cap votació sobre els projectes de manera immediata i, en la propera revisió, hi ha el compromís del govern d’Espanya explicitat pel Ministre de Foment, José Blanco, de presentar el Corredor del Mediterrani com a projecte prioritari. I és aquest el projecte en el qual està treballant el govern de la Generalitat de Catalunya i els diputats europeus que li donem suport. Ja vaig dir a la campanya de les eleccions al Parlament Europeu que, mentre uns treballem, altres fan xerrameca. 

A què atribuir, doncs, manifestacions i declaracions d’aquest tipus, i aquest sembrar dubtes on no n’hi ha? Potser a què alguns pretenen fer mèrits en els seus partits pensant més en unes eleccions al Parlament de Catalunya que a treballar per Catalunya des del Parlament Europeu. I això és una llàstima perquè diputats catalans al Parlament Europeu en som pocs i si estem pensant més en la política interna catalana que en el que podem fer per Catalunya des d’Europa, estem dilapidant un gran potencial que de ben segur altres europeus aprofitaran. 

 

Adjunto un enllaç on podreu veure una pregunta parlamentària presentada per la diputada socialista espanyola Magdalena Álvarez a la Comissió Europea, demanant la inclusió del corredor mediterrani a la llista de projectes prioritaris de la RTE-T

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada