El Parlament Europeu aprova el marc pressupostari de la UE 2014-2020

Aquesta setmana el Parlament Europeu ha donat el seu vot definitiu al nou Marc Financer Plurianual (MFP) pel període 2014-2020 i a tots els programes financers sectorials que s’hi vinculen (Política Agrària Comuna, Xarxes Transeuropees de Transport, Erasmus +, Horitizó 2020, Fons de Cohesió, etc). L’aprovació arriba després d’una negociació de més de dos anys sobre l’estructura i les prioritats i d’una dura lluita per garantir el compliment de les exigències mínimes marcades pel Parlament. El pròxim 2 de desembre, el Consell Europeu rubricarà l’acord assolit al Parlament perquè l’MFP pugui entrar en vigor.

La dotació total del nou MFP ronda els 960.000 milions d’Euros. Tot i que aquesta xifra representa una reducció de recursos del 3,5% respecte al marc financer del període anterior (2007-2013), les condicions marcades pel parlament contribuiran a un ús més eficient dels recursos.

L’MFP 2014-2020 recull el principi de flexibilitat per reassignar els fons no utilitzats d’un any per utilitzar-los un altre any, així com destinar-los a diferents partides pressupostàries. També s’introdueix una clàusula de revisió a mitjà termini per poder ajustar els pressupostos als cicles polítics de les institucions europees. Així, el nou Parlament i la nova Comissió que sorgeixin de les eleccions de l’any vinent, podran avaluar les prioritats polítiques de la UE i adaptar el pressupost als nous reptes i necessitats.

D’altra banda, també es contempla el mecanisme del frontloading – per utilitzar de manera concentrada els recursos en els primers anys de la seva aplicació en alguns programes financers, com la Garantia Juvenil – i la creació d’un grup de treball d’alt nivell sobre recursos propis per reformar el sistema d’ingressos de la UE, que ara depèn en gran mesura dels pressupostos nacionals dels Estats Membres.

Pel que fa als principals programes financers sectorials, que defineixen partides específiques, cal destacar:

  • El Programa Erasmus +, que combina els actuals programes de la UE en matèria d’educació, formació, joventut i esports. La dotació, en el seu conjunt, augmenta en un 40% els recursos del període anterior. I pel que fa al programa de mobilitat universitària, l’augment pressupostari és del 58%. En total, dues terceres parts del pressupost es destinaran a facilitar l’aprenentatge individual a l’estranger, mentre que el terç restant s’invertirà en centres educatius, organitzacions juvenils, empreses, autoritats locals i regionals i ONGs. També s’introdueix un nou capítol sobre esports que tindrà per objectiu combatre la violència, la discriminació i el dopatge.
  • El Programa Creative Europe té per objectiu donar suport als sectors cultural, creatiu i audiovisual europeus. Els fons destinats s’han incrementat en un 9% i permetran fer front als reptes actuals: globalització, digitalització, fragmentació del mercat i accés al crèdit. L’objectiu últim és promoure la mobilitat de professionals i artistes i la circulació d’obres audiovisuals europees.
  • En els Fons Socials, de Cohesió i de desenvolupament regional, el Parlament Europeu ha garantit 325.000 milions d’Euros en fons per les regions europees. Aquesta dotació representa, però, una retallada de 7.000 milions d’Euros respecte al període plurianual anterior. Tot i així, Espanya, serà el tercer país de la UE que més fons de cohesió rebrà (25.116 milions). Aquestes dades no inclouen l’anomenada Garantia Juvenil, per la que s’ha fixat una partida de 6.000 milions d’Euros (la meitat, provinent del Fons Social i l’altra meitat, d’una partida específica). Amb tot, però, la Delegació socialista espanyola ha manifestat el seu malestar pel retrocés en la dotació d’aquests fons i sobretot el rebuig a la introducció de l’anomenada “condicionalitat macroeconòmica” que implica que els fons només es rebrien en cas de complir amb les mesures d’austeritat i els objectius de dèficits marcats per la Comissió Europea.
  • La nova Política Agrària Comuna (PAC) té per objectiu assegurar una distribució més equitativa dels fons entre els Estats Membres i entre els agricultors. Les ajudes aniran dirigides als agricultors actius i hi haurà major flexibilitat en els pagaments directes condicionats a mesures ambientals, tot mantenint el principi d’equilibri entre seguretat alimentària i protecció al medi ambient. La PAC disposarà de 408.000 milions d’Euros pel període 2014-2020, un 38% del pressupost total de l’MFP.
  • Horitzó 2020, el programa de la UE en matèria d’innovació i recerca, comptarà amb un pressupost de més de 70.000 milions d’euros. El seu objectiu principal és enfortir la posició de la UE en l’àmbit científic, tecnològic i de lideratge industrial i contribuirà al combat contra el canvi climàtic, el desenvolupament d’infraestructures i mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient, la promoció d’energies renovables i mecanismes d’eficiència energètica, la garantia de la seguretat alimentària o la gestió de l’envelliment de la població pel que fa als serveis i l’assistència. El funcionament d’aquest programa es basarà, fonamentalment, en la creació d’acords entre el sector públic i el privat i en la cooperació a escala internacional per crear un veritable mercat únic del coneixement, la recerca i la innovació.

Per últim, el Parlament també va aprovar el paquet relatiu a les Xarxes Transeuropees de Transport, del qual forma part el Corredor Mediterrani, sobre el qual trobareu més informació en aquesta entrada.

En qualsevol cas, la implementació efectiva de tots aquests programes i l’assignació definitiva dels fons dependrà de què els Estats Membres compleixin amb les seves obligacions i actuïn rigorosament perquè, en bona mesura, aquestes iniciatives es basen en el principi de co-finançament europeu de projectes específics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada