El dia després

Una primera reflexió sobre els resultats de les eleccions al Parlament Europeu 2014, em porta a fer els següents comentaris.

Els resultats amb una participació del 43 % i una abstenció.del 56% són:

PPE 214 -61  28,50%
S&D 189 -5  25,17%
Liberals 66 -19  8,79%
Verts 52 -6  6,92
Gue 42 +7  5,59%

Veiem doncs que els grans partits tots, perden suport en favor dels més petits/nous i més radicals, ja sigui cap a l’esquerra ja cap a la dreta, inclosos populistes, xenòfobs, euroescèptics,…

Una primera lectura seria la d’una gran pèrdua de suport dels partits que han decidit la política europea dels darrers anys.

Més de la meitat dels ciutadans no van anar a votar, se suposa per manca de confiança; augment del vot en contra a la unió que podria representar un 20% del vot euroescèptic: 150 eurodiputats (meitat dreta, meitat esquerra) .

Els votants s’han decantat per aquells partits que poden representar un “aire fresc”, amb nous projectes i actuant a la contra.

Sembla talment, que “el vell no funciona i el nou està per arribar”. Si la política, com se sol dir, té por al buit, estem davant del risc que el buit l’ocupi aquelles forces que tenen la virtut d’assenyalar, àdhuc exagerar, els problemes però que no tenen la capacitat de resoldre’ls, ans al contrari, alguns poden passar a formar-ne part.

De tota manera, els dos grups polítics que tenen la possibilitat de governar segueixen essent el dels populars i el dels socialistes i socialdemòcrates, això sí, ben afeblits.

No serà fàcil. Si bé el Tractat de Lisboa diu que es tindrà en compte el resultat electoral a l’hora de proposar el president/a de la Comissió Europea, aquest haurà de ser referendat pel Parlament i amb aquests resultats, si no hi ha acord entre els grans, és quasi impossible.

Per altra banda, si els grans PPE, S&D, ALDE es posen d’acord, tindríem una UE governada de manera semblant a com ho ha estat en els passats cinc anys. No és exactament el que demanen els ciutadans, però el resultat dels vots acondueix cap aquesta direcció.

Per recuperar la confiança dels ciutadans europeus, és necessari canviar les polítiques i els estils de la política. Però d’on pot sortir una majoria per fer-ho? Crec que davant la deriva cap a neo-estatalismes i euroescepticismes, cal una gran coalició pro europeisme, primer, és a dir deixar clar que les solucions es trobaran a Europa i no fora; i segon, una gran coalició per un canvi radical de les polítiques: menys austeritat, més impuls econòmic, més inversió pública, en aquest sentit, més “americans” que ” alemanys”, i això s’ha de fer buscant on sigui, una nova coalició.

Demà parlaré de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada