El Corredor Mediterrani, una realitat a tocar

Aquesta setmana, per fi, el ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a dos paquets imprescindibles per la realització efectiva del Corredor Mediterrani. D’una banda, el programa estratègic de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T) – que marca els projectes prioritaris en matèria d’infraestructures a la UE i les orientacions generals sobre els seus traçats – i de l’altra, l’instrument financer “Connectar Europa” (Connecting Europe Facility), que estableix l’aportació econòmica de la Unió Europea per la construcció d’aquestes infraestructures, així com les xarxes energètiques i de telecomunicacions.

La xarxa bàsica de la TEN-T inclou els Corredors Mediterrani i Atlàntic entre 9 corredors europeus considerats prioritaris.

Formar part de la xarxa bàsica obliga a finalitzar les obres – com a molt tard – al 2030 i dóna accés al finançament europeu (fins a un 40% del cost total). L’altra part del finançament haurà de provenir de les administracions públiques dels Estats Membres i d’inversions privades.

A banda del Corredor Mediterrani – que inclou infraestructures mixtes per mercaderies i passatgers en els seus dos ramals (interior i costaner) -, la xarxa bàsica també contempla els ports i aeroports de Barcelona, Palma de Mallorca i València i el port de Tarragona.

En el seu conjunt, i segons les dades de la Comissió Europea, aquesta xarxa principal permetrà la connexió de 94 grans ports europeus amb línies fèrries i carreteres, l’adaptació a l’amplada de via europea i l’enllaç per ferrocarril de 38 aeroports clau amb grans ciutats.

Pel que fa al finançament, l’instrument financer “Connectar Europa” preveu un pressupost de 29.200 milions d’Euros pel període 2014-2020, el 80% dels quals va destinat a les infraestructures de transport. Aquesta dotació triplica la que es va aprovar en l’anterior període financer multianual (2007-2013).

En definitiva, amb el vot d’aquests dos grans paquets estratègics, el Parlament Europeu ha donat un impuls cabdal a la modernització de les infraestructures i la dinamització, cohesió i desenvolupament de les regions europees. I Catalunya queda en el centre dels principals traçats estratègics. Ara, caldrà supervisar l’actuació dels Estats Membres perquè compleixin amb les obligacions i el calendari establerts. Només així es podrà garantir la implementació efectiva del co-finançament europeu dels projectes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada