El conflicte a Ucraïna accelera canvis a la UE

Més de 30.000 soldats han ocupat edificis significatius a Simferòpol, la capital de Crimea. La gent està espantada. Els representants de l’OCDE i de NNUU han hagut d’abandonar el país. Els tàrtars que viuen a Crimea miren el futur amb por i ansietat i pateixen per la vida dels seus fills i familiars.” Aquest era el testimoni d’un representant de la minoria tàrtar de Crimea, convidat pel Grup dels Socialistes i Demòcrates a Estrasburg el passat mes de març.

Crimea en el segle XX ja va patir una cruenta neteja ètnica per Stalin. La minoria tàrtar juntament amb l’armènia, la búlgara i la grega va ser expulsada de Crimea i no va poder tornar fins 50 anys més tard. Els esdeveniments de les darreres setmanes els recorden el pitjor d’aquest passat.

La UE ha d’ajudar-los per evitar una nova neteja ètnica que viuen com una amenaça real. La UE ha de trobar respostes de manera conjunta per aturar aquesta acció i posar en marxa mesures decisives per la protecció dels ciutadans que reclamen viure en pau amb tots els altres grups ètnics d’Ucraïna.

Avions americans han arribat a Polònia i a Romania. Es preveuen maniobres de la marina dels EEUU i de l’OTAN al Mar Negre. Als països de l’Europa de l’Est es viu amb una sensació de gran inseguretat.

Si bé hi ha un ample consens en què el diàleg és imprescindible per estabilitzar la regió, també hi ha la percepció que calen mesures de pressió cap a Rússia per tal de fer entendre que l’actuació a Ucraïna és una violació flagrant del dret internacional i que no es pot acceptar.

El referèndum a Crimea, forçat per una actuació d’agressió de les forces militars a Ucraïna, ha precipitat el retorn de la península a Rússia. La UE, com la majoria de la comunitat internacional, no reconeix el resultat del mateix. Què farem?

D’una banda, és més que necessari que la Unió es doti d’una estratègia per dissenyar la convivència amb aquest vast i poderós país que és Rússia i això passa sens dubte, per una veritable política exterior comuna i una política energètica comuna.

Al Consell Europeu de Primavera, celebrat a Brussel•les els passats 20 i 21 de març, es van fer alguns passos en la bona direcció. D’una banda, es recull la proposta per crear una “Unió energètica europea” que hauria de permetre reduir la dependència del petroli i el gas rus, tot impulsant el mercat comú de l’energia i millorant les infraestructures.

D’altra banda, es va signar un Acord d’Associació amb Ucraïna per un progressiu desarmament aranzelari, que permetrà al país estalviar 500 milions d’Euros l’any en l’exportació dels seus productes agrícoles i industrial al mercat únic de la UE. A més a més, es va concretar un paquet d’assistència macrofinancera que preveu la possibilitat de mobilitzar fins a 11.000 milions en ajuda financera a Ucraïna a condició  que s’implementin el conjunt de reformes estructurals que indiqui el Fons Monetari Internacional.

La signatura d’aquest acord obre el camí pel tancament d’acords similars amb Moldàvia i Geòrgia i, per tant, va apuntalant l’estratègia de relacions de veïnatge de la Unió amb els països fronterers de l’Est (l’anomenada Associació Oriental).

Tornant, però, a les reaccions més immediates en relació a la crisi de Crimea, molts analistes s’han referit a l’aplicació de la doctrina del pal i la pastanaga dins del marc d’una solució pacífica.

Pel que fa a les pastanagues, el seguit de mesures acordades al Consell Europeu són molt positives, a més d’anar acompanyades, per descomptat, de l’exigència de la celebració eleccions justes i transparents – les que tindran lloc a Ucraïna el 25 de maig, coincidint amb les eleccions al Parlament Europeu -. I, pel que fa als pals?

En la resolució aprovada el passat ple d’Estrasburg del mes de març – previ al Consell -, el Parlament Europeu ja va plantejar algunes propostes: suspensió de converses bilaterals sobre la qüestió dels visats pels ciutadans russos; suspensió de la participació dels Estats Membres que formen part del G8 a la cimera de Sochi; i la possibilitat, en el cas que Rússia persisteixi en l’escalada d’agressions a Ucraïna, d’incloure mesures com restricció de visats, mesures contra empreses russes especialment del sector energètic.

Finalment, el Consell va posar fil a l’agulla i va actuar amb fermesa recollint algunes de les propostes del Parlament i establint un seguit de mesures i gestos d’advertència a Rússia: condemna dura i explícita de l’annexió i compromís de la UE per salvaguardar la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna; aïllament internacional mitjançant la suspensió de facto del país com a membre del G8 i la suspensió de les negociacions per l’entrada de Rússia a l’OCDE i l’AIE (Agència Internacional de l’Energia); i establiment d’un llistat de persones a les que es denegarà visat d’entrada a la UE i se’ls s’hi congelarà els seus actius en territori de la Unió .

A més a més, la Comissió Europea avaluarà les conseqüències legals de l’annexió de Crimea i proposarà un seguit de restriccions econòmiques, comercials i financeres. Algunes entraran en vigor de forma immediata i altres s’activaran si Putin persevera en les seves accions de desafiament, més enllà de la península de Crimea.

En vista de les reaccions de la UE, dels EUA i de la comunitat internacional, en el seu conjunt, és probable que el govern rus lamenti en algun moment l’actuació a Ucraïna. Perquè, si bé pot ser que es quedi amb Crimea, haurà perdut la possibilitat de tirar endavant el seu projecte d’Unió Euroasiàtica, sense Ucraïna i probablement sense altres ex repúbliques soviètiques amb les quals havia de configurar la futura unió duanera.

Sens dubte, aquest projecte, basat en la creació de complicitats i aliances, permetria avançar de manera coordinada i co-responsable amb els socis internacionals – amb la Unió Europea al capdavant – cap a l’establiment d’un ordre internacional basat en els objectius compartits de la pau, estabilitat i prosperitat econòmica. Malauradament, l’actuació de Putin sembla retrotraure’ns a les èpoques més tenses i fosques de la divisió i l’enfrontament entre blocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada