De Lanzarote a Brussel·les, 7 de febrer de 2011

He participat aquest cap de setmana a la Primera Mostra de Cinema Europeu de Lanzarote. Una iniciativa de l’ amic Javier Tolentino, periodista i crític de cinema, que n’és el director.

Per mi, participar en la Mostra ha estat descobrir Lanzarote. Era d’aquells viatges pendents que per raons diverses no s’han portat a terme.

Lanzarote és una illa espectacular i com que el director ha tingut la gosadia de passar les pel.lícules en una cova, -la Cueva Verde-, i fer els contactes amb la premsa en algunes de les antigues bodegues, he pogut descobrir la màgia d’aquesta illa, de pedres i cendres volcàniques.

Ajudarem des d’Europa amb tot el que ens sigui possible per la continuïtat d’aquesta mostra que té l’ambició d’anar recorrent les illes europees donant a conèixer el cinema europeu. Aquell cinema que potser té dificultats per exhibir-se en una sala comercial però que forma part de la nostra cultura i que té l’ambició d’impulsar aquesta història i cultura i llengües europees, a través de les històries de la seva gent.

He vist bones pel.lícules, però sobretot “Les plages d’Agnés”, d’Agnés Varda, sobre la seva vida, m’ha agradat moltíssim. Aquesta, l’única dona, dels directors de la Nouvelle Vague, reconstrueix la seva vida, recreant-la a través dels seus amics, amors, records,…i de manera que el passat i el present es barregen i el que queda no és la història de la seva vida, sinó la història del seu pas per la vida. Una vida, una veritat, un document històric.

És tornant doncs de Lanzarote cap a Brusel.les, -aquesta setmana no he pogut passar per casa-, que repasso els diaris i una sèrie de notícies em criden l’atenció:

La quantitat de cròniques, d’opinions sobre la situació a Egipte i del món àrab en general. I una cosa sembla clara: Des d’Europa hem d’ajudar a la transició cap a la democràcia d’aquests països. Cal fer servir tots els contactes per ajudar a capacitar aquests pobles a organitzar-se socialment i políticament. Ho vam fer amb els països de l’Est, avui toca fer-ho pels de la Mediterrània.

M’ha agradat l’article de Joaquin Estefania “Los restos del modelo europeo”, especialment quan diu que “…no hay una via única para llegar al modelo económico europeo..” Val la pena.
Ha mort Margaret Price, la soprano gal.lesa que ens ha deixat unes bellíssimes interpretacions. Jo l’he escoltada moltíssim en un CD de lids de Shubert . La seva veu que m’ha acompanyat tant en moment alegres, com tristos. Cada vegada que desapareix una veu com la de Margaret Price, el nostre món esdevé una mica més pobre.

Llegeixo que França exporta el seu art culinari a Madrid amb l’apertura d’una sucursal de l’escola de cuina francesa “Le Cordon Bleu”. Ja m’agrada, és una manera també de construir Europa, però m’agradaria llegir que els nostres grans cuiners catalans, obren escola a d’altres ciutats europees. No serà per manca de reconeixements a la nostra cuina!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada