De Brussel·les a Barcelona, 10 de febrer 2011

Dilluns d’aquesta setmana, dia 7, parlava de la pel.lícula d’Agnès Varda que havia vist a la Mostra de Cinema Europeo de Lanzarote i el dimecres de la setmana anterior, dia 2, Isabel Coixet publicava a El Pais un article -que jo no he llegit fins avui-, sobre la disminució gradual dels espectadors de cinema en els circuits convencionals.

Es pregunta IC: “És possible recuperar els espectadors?” Diu que no ho sap, però que està convençuda que avui el deure d’un cineasta es construir un punt de vista sobre la realitat, saber on es troba, empapar-se de les coses que passen i en ser el més lliure possible.

És el que fa Agnès Varda en el seu documental-película. Recomano vivament l’article d’Isabel Coixet, el coratge de fer front als grans canvis que en tots els terrenys, succeeixen a la nostra societat.

Explica algunes conclusions que ha tret de recents converses amb Wim Wenders, Stephen Friers, la pròpia Agnès Varda: fer pel.ícules en les que creiem absolutament, amb o sense diners, documentals, epopeies, docudrames, amb ajudes institucionals o sense, curts, llargs de ficció, migmetratges, mini-pel.lícules de minut, en 70 milímetres o amb un aplicació iPhone, per les salas de cinema, per la Xarxa ,…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada