Corea del Nord, un conflicte que no vol ningú

Arribo de Corea del Sud, envoltada d’incertituds per una possible i imminent agressió per part de Corea del Nord.

He anat a Corea amb una delegació de l’EIF (European Internet Foundation), una plataforma que agrupa membres del Parlament Europeu, empreses i ONGs implicats amb les TICs (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), amb l’objectiu de trobar la millor cooperació, en un entorn global,  per  donar la millor seguretat, inclusió i facilitat en l’ús d’aquestes tecnologies.

No cal dir que abans d’emprendre el viatge, vam estar en contacte amb les oficines diplomàtiques corresponents per tal de saber si les amenaces que arribaven de Corea del Nord s’havien d’entendre com decisions imminents -el qual suposava anul.lar el viatge- o es tractava d’amenaces dirigides més al consum intern del país que a una determinació immediata d’atac a Corea del Sud  i als Estats Units.

L’arribada a l’aeroport ens confirmà que  el país es trobava en la més absoluta tranquil.litat doncs ni al passar la seguretat, ni el control de passaports, es percebia cap moviment que detectés preocupació o nerviosisme o mesures especials de seguretat.

En les diferents reunions que vam tenir en el país, -Samsung, Nokia Siemens, Ericsson LG- ningú va ni tan sols esmentar en cap moment la situació política ni van donar cap mostra de preocupació en cap sentit.

Les converses que vam mantenir en diversos  entorns polítics o diplomàtics i als que vam demanar  parer sobre les relacions entre les dues Corees, descrivien la següent situació.

L’arribada al poder de Kim Jong-un el 2011 fou viscuda com un senyal d’obertura, convidant personalitats estrangeres a visitar el país, aixecant vetos a símbols USA com Micky Mouse i obrint tímidament l’oferta d’entesa amb Corea del Sud.

Aquestes esperances però s’han diluït ràpidament sobretot per la continuació del programa d’armament de míssils nuclears.

Els seus seguidors, la majoria militars de l’època de la guerra freda, recorden a Kim Jong-un que si Saddam hagués desenvolupat armament nuclear capaç d’atemorir Washington, hauria continuat en el poder a Iraq. Probablement seguint aquests consells el passat desembre envia un satèlit en òrbita i el passat febrer porta a la pràctica nous assaigs nuclears i suspèn tots els acords amb Corea de Sud i l’armistici que justament ara complirà els 60 anys.

La resposta de Corea del Sud i dels seus aliats han estat les  sancions de l’ONU i la continuació de les  maniobres militars dels EEUU  a la frontera, -tot i que en les darreres hores, s’han suspès com a mesura de rebaixar la tensió. Cada una d’aquestes mesures ha tingut com a resposta una escalada d’amenaces per part de Corea del Nord. Fa pocs dies va anunciar un pla d’agressió als USA que inclouria una guerra nuclear per acabar amb  la seva destrucció. Cap expert no  creu que Corea del Nord disposi de la tecnologia per instal.lar caps nuclears en els seus míssils de llarg recorregut que puguin creuar el Pacífic i l’opció de portar la carga per avió i llençar-la a la costa oest americana no és possible. Ara bé, el risc de provocar un conflicte internacional bèl.lic existeix ja que sí que hi ha míssils que apunten a Tòquio i a Seül i els Estats Units té el compromís d’ajudar els seus aliats en cas d’atac.

La campanya d’amenaces contra Corea  del Sud ha anat acompanyada d’una retòrica molt agressiva. Dijous de la setmana  passada  els treballadors sud-coreans no van poder  creuar la frontera quan  anaven a treballar a les fàbriques dels tèxtil de Corea del Nord.

La reacció dels USA ha estat la de moure les tropes desplaçades al Japó, els bombarders invisibles i l’equip antimíssils.

Corea del Sud  reacciona amb calma, partidària de reduir la tensió i afavorir el diàleg, si bé està preparada   per respondre a un possible atac.

Pels experts, aquesta campanya agressiva de Corea del Nord correspon bàsicament a enviar un missatge d’antiamericanisme a la societat nord-coreana per recuperar més suport en el lideratge molt deteriorat de Kim Jong-un. El seu objectiu  de millorar l’economia del  país, topa amb el preu  que hauria de pagar que és el d’acabar amb  els privilegis de les classes que li donen suport i posar en risc el seu manteniment en el poder. Kim Jong-un vol una negociació amb els EEUU  i amb Corea del Sud però ho vol fer des d’una posició de força.

La Xina, de qui depèn bàsicament l’economia nord-corena pels intercanvis comercials, no té cap interès en un conflicte a Corea del Nord que representaria que milers de persones que creuessin la frontera i les tropes dels Estats Units desplaçades a Corea del Sud.

Tot sembla  indicar que ni els EEUU, ni  Corea del Sud, ni la Xina, ni el Japó, ni  la pròpia Corea del Nord volen un conflicte,  el que faria descartar una guerra de forma immediata. Però a ningú se li escapa que una atmosfera tan tensa pot fer que un qualsevol malentès faci esclatar aquest conflicte per ningú desitjat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada