CONTRA EL PESSIMISME IL.LUSTRAT

El viure entre dues ciutats –Brussel.les i Cabrera de Mar-, té com a resultat que no coneixes els veïns ni de l’una ni de l’altra. Però l’altre dia, com a fet excepcional, vaig tenir l’oportunitat de conèixer un veí del meu carrer, en Jesús.

Jesús va trucar a casa – casualment jo hi era-, estava recollint signatures per tal de demanar a l’Ajuntament de Cabrera de Mar que reconsideri la construcció d’un carril bici a les voreres del nostre barri, sense haver consultat els veïns afectats. Gent gran o cotxets de criatures o infants amb bicicletes petites… que no podran passejar amb seguretat i que hauran de vigilar de no ser atropellats per les bicicletes del carril bici.

Totalment a favor de les bicicletes, però també i sobretot dels vianants. Els carrils bici es poden fer passar per llocs on es pugui fer compatible la seguretat dels ciclistes amb la dels vianants.

Però jo no volia parlar de bicicletes, sinó de gent, de persones que creuen que les coses es poden canviar o que creuen en fer coses per millorar-les: amb la voluntat, amb la perseverància i amb la pròpia acció.

Aquest és el cas del Jesús que em va explicar que la construcció del baixador de Renfe a Cabrera de Mar -plena de dificultats-, també va comptar amb el seu treball i acció fins que va guanyar la batalla. Per cert, molt important per millorar la vida de tots els veïns del barri del Pla de l’Avellà.

I aquest treball que en Jesús fa pel seu veïnat em porta a relacionar-lo amb un llibre que estic llegint, el qual us recomano vivament. Es tracta de “La voz pública de las mujeres” de Maria Dolors Renau.

La Dolors –una gran amiga-, ens parla de les conseqüències de l’absència de les dones en la vida pública, però també ens parla de valors, de violència, de la necessitat de posar l’èsser humà al centre de la vida política i ens parla d’el “pessimisme il.lustrat”.

“…se califica de ilusos, ingenuos, a aquellos que siguen creyendo en la modesta posibilidad de trabajar para transformar la realidad. El pesimismo ilustrado se extiende como mancha de aceite generando sentimientos compartidos de impotencia, fatalidad y miedo. Se queda la ciudadanía sin confianza en su capacidad de actuar, se queda sin algo importante, su poder….”

Per sort, queden ingenus i ingènues que creiem en el poder de canviar les coses. El Jesús n’és un.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada