COMPARATIVA ENTRE EL PROJECTE DE CONSTITUCIÓ EUROPEA REFUSAT, I EL NOU TRACTAT DE LISBOA APROVAT PEL CONSELL EUROPEU ELS DIES 18 I 19 D’OCTUBRE 2007.

Després dels “no” de França i Països Baixos al projecte de Constitució Europea, un nou tractat batejat com Tractat sobre el funcionament de la Unió, ha estat aprovat pel Consell. El nou tractat esmena sense substituir, els tractats existents: el de la Unió Europea i el de Roma.

El que ha desaparegut:

– el terme de Constitució
– la referència als símbols,-encara que segueixin existint-: la bandera amb les dotze estrelles, l’Himne a l’alegria, el lema “Units en la diversitat” i l’esment a “la moneda de la Unió és l’Euro”.
– La part III del Tractat Constitucional que fixava les polítiques i el funcionament de la Unió. Els articles que feien referència al mercat interior, la competència, l’agricultura, la Unió Monetària, la cooperació policial i judicial… queden en els tractats ja existents

El que es manté sense grans modificacions:

– les principals innovacions institucionals: la presidència estable de la Unió durant dos anys i mig, substitueix la presidència rotatòria del Consell cada sis mesos; la composició reduïda de la Comissió europea.
– en l’article sobre els objectius de la Unió, s’hi ha afegit que la Unió “contribueix a la protecció dels seus ciutadans”.
– ampliació de les decisions per majoria qualificada, particularment en matèria de cooperació judicial, penal i policial. Aquesta reforma es tradueix per un augment del poder del Parlament Europeu, colegislador en aquestes qüestions amb el Consell de ministres. Per acontentar al Regne Unit, que es negava a una major cessió de sobirania, s’ha previst un mecanisme destinat a facilitar les cooperacions reforçades entre aquells Estats que volen anar més enllà en polítiques comunitàries.
– la delimitació de competències entre la Unió i els Estats membres: la unió duanera, el comerç, la competència, la política monetària queden com a competències exclusives de la Unió. La política social, el mercat interior, l’energia, la recerca queden com competències compartides amb els Estats.
– la personalitat jurídica única de la Unió es manté, amb la fusió dels tres pilars que permeten distingir les polítiques menades segons els mètodes comunitaris (1r pilar), la política exterior i de seguretat, (PESC 2n pilar), i la cooperació judicial i policial (3r pilar). A petició de França i del Regne Unit, el caràcter “intergovernamental” de la PESC queda ancorada dins del tractat. Els britànics no comparteixen la idea d’anar més enllà en les atribucions de l’ex-ministre d’afers exteriors, rebatejat “alt representant pels afers exteriors i la política de seguretat”. Podrà disposar –tal com preveia la Constitució- d’un servei diplomàtic, i conservarà la seva posició a cavall entre la vice-presidència de la Comissió i la presidència del Consell de ministres d’afers exteriors.
– El dret d’iniciativa ciutadana, que permetrà a un milió de ciutadans demanar a la Comissió a estudiar una proposta legislativa.
– La referència a l’herència cultural, religiosa i humanista d’Europa.

El que s’ha mantingut però modificat:

– la Carta de Drets Fonamentals, que formava la part II de la Constitució, no s’inclou sencera, sinó que se’n fa esment donant-li, això sí, força jurídica obligatòria, el que a efectes d’aplicació és el mateix. El Regne Unit i Polònia queden exempts de la seva aplicació.
– A petició del Regne Unit, la primacia del dret europeu sobre el dret nacional no es reafirma en el tractat. Però aquest principi està recollit en una declaració del Tribunal de Justícia.
– La regla de la doble majoria, que estipula que una decisió ha de ser presa pel 55% dels estats membres i el 65% de la població subsisteix, encara que la seva aplicació està prevista pel 2014 a petició de Polònia
– El paper dels parlaments nacionals és reforçat: el període acordat per examinar un text passarà de sis a vuit setmanes. La Comissió haurà de justificar una decisió, revisar-la o retirar-la, si és contestada per una majoria simple de vots dels parlaments nacionals.

El que és nou:

– un protocol sobre els serveis públics, a petició dels Països Baixos amb el suport de França, que subratlla la importància dels serveis d’interès general, posa l’accent sobre els “valors comuns” de la Unió i esmenta “l’important paper i el gran marge de maniobra de les autoritats nacionals, regionals i locals”.
– – els “criteris de Copenhaguen” que s’imposen als països candidats a l’adhesió no són esmentats explícitament però el text precisa que “els criteris d’elegibilitat acordats pel Consell seran tinguts en compta”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada