COMENÇA LA NOVA CURSA CAP A LA CASA BLANCA

Sembla que ja tenim candidat demòcrata als EUA: Obama, un candidat mestís de pare kenià i mare de Kansas.

Tothom coincideix en dir que es tracta d’una nova encarnació del somni americà, després del granger Harry Truman, del catòlic John Fitgerald Kennedy i del “cowboy” Ronald Reagan. Segurament que l’elecció d’Obama té molt a veure amb l’etapa actual d’orgull ferit que està patint Amèrica.

I què ha passat amb Hillary Clinton? La senadora de Nova York que fa uns mesos semblava ser la candidata natural del Partit Demòcrata, -al meu entendre millor preparada per assumir la presidència dels EUA-, no ha pogut vèncer la necessitat del poble americà, d’un gran canvi. Després de dues administracions Bush, els ciutadans americans han volgut girar plana de manera clara i Obama representa una més contundent alternativa amb la seva joventut i novetat que Hillary amb la seva experiència i maduresa. Demés, Obama desperta això que en diem atracció, carisma, glamour,….

La senadora de Nova York em sembla més sòlida, em sembla que a la pregunta que de vegades es fa en las campanyes: qui et mereix més confiança perquè s’ocupi de les teves coses? que a fi de comptes és un element important a l’hora de votar, és a dir, qui et mereix més confiança, la meva resposta seria Hillary Rhodam. Dic Rhodam i no Clinton perquè crec que ha comès un error important en presentar-se com Hillary Clinton i utilitzar el seu marit a la campanya.

És difícil pensar que algú hagi oblidat la humiliació que representà per Hillary, l’afer Lewinski. Tan difícil, que si aneu a Washington i agafeu un bus turístic un dels edificis que us assenyalaran és l’hotel on s’estava Monica Lewinski durant els mesos que va durar l’escàndol.

Estic convençuda que la majoria de gent entèn que en els afers de les parelles, dels amors, de les relacions, tot és possible. Altra cosa és que la candidatura de Hillary s’hagi presentat de vegades, com una candidatura del matrimoni Clinton que donava més la sensació d’un “bussiness” familiar que d’una dona com Hillary capacitada i amb la suficient empenta per governar un país com els EUA.

I ara?

L’altre dia parlant amb un company del Parlament Europeu, li deia que seria bo que Hillary Clinton o bé algú que recollís la sensibilitat dels moltíssims dels seus votants, pugués acompanyar Obama a la vice-presidència. Em deia aquest diputat que això era impossible que Hillary no acceptaria mai.

Bé, hi ha analistes que creuen que això seria una proposta intel.ligent per evitar que aquests vots anessin a parar als republicans i d’altres, ho deia l’ex-president demòcrata Jimmy Carter, que ha donat recolzament a Obama, que seria un error greu perquè la proposta de novetat, de canvi que representa Obama quedaria en entredit amb un ticket amb Hillary Clinton de vicepresidenta. Aviat ho sabrem.

En tot cas, estem només en la primera part d’aquesta història, com ha dit Obama: “Aquesta tarda hem marcat el final d’un viatge històric i l’inici dun altre”.

Aquest altre consisteix en posar Obama a la Casa Blanca, 40 anys després de la conquesta dels drets civils pels negres americans. Realment, si això passa farà història. També ho hagués estat una dona presidenta als EUA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada