Coherències

Coherències

Sentim aquests darrers dies parlar de la coherència dels uns o de la manca de coherència dels altres posant la coherència en valor en alça. ¿És que la coherència significa la immobilitat més absoluta i la negació de la flexibilitat? A mi em sembla que no.

És cert que representants de la CUP s’han cansat de dir, especialment durant la campanya electoral, que no investirien Mas com a Preident. També han declarat solemnement que no serien qui posaria pals a les rodes al procés cap a la independència.
Mas va dir també solemnement, que calia anar amb una llista conjunta i que ell podia formar-ne part, tancar-la, àdhuc no ser-hi.

Avui però, veiem que tant els uns com els altres, de fet, són impediments per formar govern. Perquè la CUP tant podia ser coherent amb la primera de les afirmacions: «no investirem Mas», com en la segona: « no posarem pals a les rodes al procés» i decideix ser-ho amb la primera. I Mas prefereix mantenir la seva candidatura perquè certament representa 1.600.000 ciutadans que van votar Junts pel Sí i no ser coherent amb que ell podia ser prescindible.

I aquí estem. Mentrestant s’estan esgotant les hores que ens porten a la celebració d’unes noves eleccions. I ¿què poden canviar unes noves eleccions? Que el partit de Mas -es digui com es digui- perdi suports, que els aprofiti ERC i que Barcelona en Comú, o com s’anomeni, guanyi suports a costa del PSC i d’altres. Però a l’hora de formar govern, ¿és que potser es preveu una majoria suficient per tirar endavant el full de ruta? Crec que no. El més probable és que ERC i Barcelona en Comú siguin els partits més votats i es vegin abocats a pactar. Amb aquest resultat algú haurà de cedir en les seves prioritats. Ni via ràpida a la Independència, ni un referèndum només de paraula.
I si això és així, ¿Per què no inentar arribar a un acord ara amb Catalunya si que es pot i ens estalviem el mal tràngol d’unes noves eleccions?

Els temps polítics aquí, a Espanya i a Europa han desterrat les majories absolutes. És a dir, que els líders de les formacions que queden primers en les eleccions tenen l’obligació d’arribar a acords per poder governar i no deixar els països empantanegats pendents del càlcul partidista.

Catalunya necessita amb urgència un govern i els líders dels partits guanyadors han de posar per davant els interessos del país als interessos del partit. Si no actuen així, podran ser líders d’un partit, però mai seran LÍDERS del país.

2 comentaris

  1. Joan Colom 5 gener, 2016 · 11:36

    Hola! Felicitats i sort! Abraçada

    • Maria Badia 5 gener, 2016 · 11:36

      gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *